El capital cultural és un
sumatori del capital humà, és a dir, de la formació, experiència laboral o títols,
més els coneixements i altres variables relacionades. Engloba recursos i actius
informatius valorats socialment.
Dins del capital cultural
trobem cultura no en un sentit pla,
sinó en un sentit plural i ampli. Ens referim a coneixements de literatura, art
o música, també filosofia, noves tecnologies, o idiomes. Elements que ens
permeten comprendre bona part del que es publica a la premsa generalista de
certa qualitat. El capital cultural és un bé molt valorat, però a la vegada,
sovint, menyspreat per la cultura més popular, per considerar-lo elitista i
lluny dels problemes més comuns.
La configuració d’aquest
actiu, és lenta i feixuga. Mentre que ser ric (capital econòmic) pot ser
instantani, si et toca la loteria, i tenir un capital eròtic també, si tens la sort
de ser atractiu i guapo o guapa, ser culte exigeix molt més esforços i es conrea
al llarg dels anys. Entendre de pintura, escultura, etapes històriques, música,
òpera, teatre, o saber idiomes, no s’aprèn d’avui per demà. Tenir un determinat
nivell d’estudis o d’experiència laboral tampoc.
El capital cultural es
manifesta de moltes formes. En els hàbits culturals, com per exemple en saber expressar-se
en públic, o en consums culturals definits, com són llibres, música, teatre,
cinema, etc. Aquest consum de productes està directament relacionat amb la
formació rebuda i la tradició familiar a través de complexes processos de
socialització i reproducció social .
És aquest un capital movible
que es modifica de generació en generació, però que està sotmès a pautes
concretes dins de les diferents capes socials. Disposar d’un bon capital
cultural, que et permeti entendre, participar, i crear opinions d’allò més
diverses, és un bé molt preuat i continuarà sent-ho en el futur. Invertir-hi en
ell, també, surt a compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau