30. Ser egoista no surt massa a compte

La nostra espècie s’ha caracteritzat per un fet distintiu: la col·laboració i l’altruisme. En qualsevol cultura, el que només mira per ell –activament o passivament– , aprofitant-se dels demés, tard o d’hora, acaba sent castigat pel grup. 

Intuïtivament, els individus tendim a competir, però també a cooperar, i l’altruisme s’ha desenvolupat perquè proporciona un avantatge evolutiu a l’individu i la comunitat. Tot plegat ens ha de fer reflexionar sobre els casos de les corrupteles públiques i privades que inunden els mitjans de comunicació. 

Hem de ser capaços de transmetre als nostres fills i filles, als nostres estudiants, i joves, que, malgrat que existeix una certa tendència interna a mirar només per nosaltres mateixos, l’èxit o fracàs que recollirem al llarg de la vida està relacionat directament amb la capacitat de contemplar també el impacte immediat que té les nostres accions sobre el grup, sobre la societat. 

Mitificar al que s’aprofita de la picaresca o de la seva situació de domini per a abusar dels demès, robar o estafar, enaltint-lo, és un mal exemple i una errada evolutiva. Treballar plegats per a sortir endavant ens ha caracteritzat com a espècie i hem de saber transmetre-ho a les noves generacions. No és més llest, o millor, qui més s’aprofita dels demés, sinó el que, aprofitant la seva intel·ligència, pensa també en l’impacte que té sobre la resta del grup i en els límits ètics de la seva actuació.

29. L’eclosió de la sanitat en les properes dècades

En les properes dècades els avanços sanitaris seran sorprenents.  És aquest un sector econòmic de gran projecció. Les investigacions mèdiques i biològiques avancen en diferents fronts. Possiblement, les aportacions més importants en el terreny sanitari es produiran en dos grans àrees: en l’atenció sanitària i en el camp genòmic. Pel que fa a l’atenció sanitària, es preveu, entre altres, la proliferació d’aparells portàtils que siguin capaç de detectar símptomes i malalties, i donin la veu d’alarma davant d’incidències, es reduiran les intervencions quirúrgiques, en la mesura que apareguin minúsculs dispositius que, viatjant per l’interior del cos, combatran la disfunció. El segon és el camp genòmic que permetrà innovacions a partir de cèl·lules mare embrionàries que permetran “crear” òrgans i medicació personalitzada a partir de les característiques de la persona a tractar. El camp de la biologia i el camp sanitari té i tindrà una gran projecció de creixement en les properes dècades.

28. Els nostres joves no es conformaran

És molt possible que la invenció del futur es produeixi, cada cop més, dins el marc de les aspiracions, necessitats i capacitats individuals, i, possiblement, menys dins el marc de les corporacions i empresses en què treballaran les noves generacions. Possiblement, les empreses i corporacions seran menys atractives pels nous y futurs treballadors i aquestes seran menys fidels a ells. La mobilitat serà una constant que mercantilitzarà les relacions i afeblirà els lligams entre uns i altres.
És possible que en el futur s'aprengui més a compartir o ser copropietaris de recursos: habitatge, vacances, vehicles, espais, etc. Això vol dir canviar d'actitud, tornar-se forts, flexibles, negociadors i resistents, acceptant un cert sentiment d'ansietat que comporta l’incertesa, el haver de triar.
Sigui como sigui, crec que els nostres joves, la gent, al menys a les societats més acomodades, cada vegada tolerarà menys el ser un artefacte més de la vida organitzada, o un engranatge dins de la maquinària de les organitzacions. No es conformaran amb qualsevol cosa. Queda per veure si això és bo o dolent i en quin grau.

27. Cal eliminar les creences limitants

Soc dels que consideren que cal eliminar les creences limitants: jo no serveixo, jo no puc, no mereixo... No hi ha major obstacle que el que ens autoimposem. Hi ha un munt d’exemples de superació personal, esforç i lluita que et deixen bocabadat.

Tal i com indiquen molts estudis sobre l’estat de l’educació a Catalunya, aquesta té un valor social de gran rellevància en el context actual de crisi: invertir en educació genera efectes positius en equitat social, en qualitat de vida i en progrés social i econòmic. Encara que no sigui condició suficient, la població que decideix invertir en formació té més probabilitats d’assolir una millor posició social i de tenir millors condicions de vida, i aquest retorn afavoreix precisament que la població inverteixi més a formar-se.

No hi ha dubte que a l’univers regeix la llei causa-efecte: si no faig res de nou, res de nou succeirà.