Per què explico
tot plegat? Perquè el tema de les excuses porta cua. Les persones som especialistes
en crear-les i donar-li una aparença d’impossibilitat real, gairebé tràgica. Els
humans creem pretextos per fer o no fer coses. Un cert conformisme i mediocritat
són dos cares d’una moneda força estesa. Quan algun es posa excuses el més
probable és que farà poc o gens. Les excuses, com les bactèries i virus,
contaminen i s’expandeixen en determinants contextos. Un consell, davant situacions
de normalitat, que són la pràctica majoria de casos: no accepti excuses o
pretextos, exigeixi disciplina, fites i voluntat per aconseguir-les. Hem d’exigir
un cert coratge i coherència amb els objectius. Excuses? No, gràcies!
Futur i globalització: escenaris previsibles per a les properes dècades. Una guia per a famílies amb fills adolescents i joves.
dimecres, 24 de juliol del 2013
51. Excuses? No, gràcies!
Fa poc
parlava per videoconferència amb una estudiant meva de postgrau, que està a Nàpols,
Itàlia. Comentàvem una activitat universitària que no li havia anat bé, que
havia suspès i em deia que anava molt atabalada, que no arribava a tot, que tot
era difícil, exigent i complicat, i que comprengués la seva situació. En definitiva,
em va insinuar, de forma molt elegant, que l’ajudés a aprovar. Li vaig dir que ella
era la que hauria d'ajudar-se a superar l’obstacle. Em va posar mil excuses i
condicionants que l’impedien dedicar-se més i millor. Li vaig dir que què li semblaria
si ella es presentava davant un grup d’alumnes sense haver-se preparat prou lo
que ha de dir i demana comprensió i ajuda als alumnes...
dimarts, 16 de juliol del 2013
50. La imaginació
Continuant amb
els comentaris de la darrera setmana, intentaré ara explicar la relació directa entre memòria i imaginació. Com deia, i per dir-ho d’una
forma gràfica, la memòria l’hem d’imaginar com un gran magatzem biològic amb les
parets i el sostre elàstics, poroses i gairebé transparents i amb infinits compartiments
i prestatgeries, on tot es mou. No hi ha res fix. Les seves parets no són gens
sòlides, sovint creixen del no res i també desapareixen per integrar-se en
espais més amplis.
Aquest gran
magatzem que és la memòria s’alimenta de grans canals d’entrada: els ulls,
l’oïda, l’olfacte, el tacte, el gust, les experiències o els somnis
contribueixen a crear memòria. I allà tot s’apila, el més vell està a sota i lo
nou a dalt, fins que se li posa a sobre un altre.
Per altra banda, què
es la imaginació? És el procés que se deriva de transformar lo percebut amb un
finalitat diferent al de la percepció primigènia. Es manipula el significat
dels objectes i dels escenaris on operaran de nou. Dalí, per posar un exemple,
manipula el rellotge, convertint-lo en tou o estira els peus de l’elefant fins
que són espigues altíssimes. Això és manipular el significat original dels
objectes i dels escenaris. Verdi fa el mateix quan composa La traviata. Il·lustra una historia mundana amb una dramatúrgia
absolutament diferent. Cortázar enalteix aquesta originalitat amb Rayuela. Crea diferents històries d’una
única història només modificant l’ordre de lectura dels capítols. Això és
imaginació i si poguéssim albirar com era el magatzem de la memòria d’aquests
tres grans genis –Dalí, Verdi i Cortázar– veuríem, segurament, que el cap de
tots tres era un gran magatzem sense parets. Un gran espai diàfan, intercomunicat,
ampli i generós on tot fluïa. La imaginació necessita espais mentals sense parets.
dimarts, 9 de juliol del 2013
49. La memòria
Qui no ha llegit
darrerament que una de les habilitats de futur més sol·licitades serà la
imaginació? Segurament tothom ho ha sentit de dir. Però de tots els que ho han
escoltat, qui ha pogut esbrinar que es troba directament relacionada amb la
memòria?
Si la memòria és
un magatzem, on hi ha una mica de tot, sovint barrejat i de forma caòtica, la
imaginació és un gran ull que envia el cervell i s’endinsa dins del magatzem, i
ho sobrevola tot, intentant relacionar coses. És un gran espia que processa records,
imatges, experiències, somnis, olors o sabors allà dipositats. El problema
d’aquest gran magatzem és que té uns grans finestrals per on entra l’aire que
genera corrents que poden endur-se el que allà està dipositat. Però un problema
encara més greu és que molta gent menysprea la memòria per inútil. La meva opinió
és contraria. Intentaré argumentar-ho.
Crec que la
imaginació sense memòria és ben poca cosa. Igual que saber escriure és
impensable sense l’ortografia, la sintaxis i la gramàtica, i totes les diferents
i complexes regles que ho regulen. Sense memòria és impossible escriure bé, o
millor dit, és impossible escriure amb significat, que t’entenguin. És tan
estúpit estar observant postes de sol, esperant que t’arribi la inspiració per
a tenir la idea més genial que vendre en Wall
Street, que confiar en composar la millor simfonia de tots els temps sense
saber tocar bé piano. Ni el ruc mai farà música, ni el lloro serà un rapsode. On
vull anar a parar?
Per a tenir molta
imaginació, si no ets un geni, has de tenir una bona memòria. Si no la tens, probabilísticament
parlant, seràs poc o gens imaginatiu.
Dit això, cal
observar dues coses. Una, que la imaginació s’alimenta dels elements prèviament
existents i dos, que no per més elements disponibles al magatzem de la memòria, més
gran és la imaginació del subjecte. En
aquest cas, el més savi –o l’ordinador més potent mai vist– seria el més
imaginatiu del món, i el més ruc, el que menys. I això sabem que, ben bé, no
és així.
dilluns, 1 de juliol del 2013
48. Nota de tall
En aquests moments, on moltes famílies amb fills i filles que han fet la selectivitat viuen amb un cert neguit quins estudis acabaran cursant el proper curs, vull fer un aclariment respecte a què és la nota de tall que exigeixen els graus universitaris per a matricular-se en primer curs.
Molta gent no ho
sap, o més aviat va confosa. Una nota de tall no és sinó la relació que
s’estableix entre l’oferta i demanda de places universitàries. Res més que
això. Quelcom semblat al preu dels tomàquets. El preu no determina la qualitat
del tomàquet, si serà gustós o no, el que durarà a la nevera o per al que
servirà. Pel que fa a la nota de tall dels estudis universitaris, a priori, no
té res a veure ni amb sortides professionals ni amb el grau d’inserció, ni res
que se li sembli. Per exemple, una suposada titulació que s’anomeni “Grau per a
ser President del Govern de Espanya” que ofereixi 20 places, pot tenir una nota
de tall de 13,95 sobre 14 punts, perquè pot haver-hi gent que pensi que al
cursar aquest grau es tindran moltes probabilitats d’arribar a ser president
del govern d’Espanya. Si hi ha molta gent que ho pensa, i s’apunta a aquest
grau fictici, la nota de tall pot ser altíssima, però nul·la la inserció
laboral. Per altra banda, si, per exemple, hi hagués un grau anomenat “Grau
d’escombraire explotat per a treballar per la nit i mal pagat”, i que aparegués
amb una nota de tall del 5, vol dir que és possible que hi hagi places vacants
per cobrir, però, potser, té un grau d’ocupabilitat del 100%. En tots dos
casos, la nota de tall estarà relacionada amb les places que s’ofereixen. Si
són 20 tendeix a ser més alta, que no pas sin són 200 o 2.000. Així de senzill.
El debat sobre si la nota de tall dóna pistes sobre la qualitat del grau, el futur
grau d’inseció professional i coses semblants és delicat. És cert que la gent
no és ximple i, normalment, no compra gat per llebre, però això és una cosa, i
una altra pensar que notes de tall altes, per se i sense més, poden habilitar
més i millor que la resta, i faculten millor als seus estudiants.
Estrictament
parlant una nota de tall és l’equació entre oferta i demanda. Si la demanda és
alta degut a una moda, o a que està hipertrofiada, la nota de tall serà alta,
res més. És com el preu del tomàquet, no ens diu res sobre si és bo o no, només
apunta la relació entre el nombre de gent que s’interessa pels tomàquets i els
tomàquets que s’intenten vendre. Una cosa més cara no és millor –ni una barata tampoc
–. De igual forma, un grau amb una nota alta –o baixa– no prepara millor o assegura
una alta ocupabilitat en el futur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)