El context en el qual viuran les futures generacions és desconegut,
però, si ho simplifiquem a la mínima expressió, el futur pivotarà al voltant de
dos grans pols. Els que neixen
en societats més avançades i els que no. Determinar
quin és el límit d'unes i altres no és fàcil, i els esquemes de nord-sud,
orient-occident no sempre vàlids, però en els països econòmicament més
avançats, és possible que les futures generacions temperin l'interès i
intensitat cap al materialisme que va caracteritzar a
les generacions anteriors. Ronald
Inglehart ve corroborant els canvis de valors en aquestes societats, on,
tradicionalment, els valors materials han primat per sobre de qualsevol altra
cosa. La
raó sembla trobar-se en el grau d'escassetat de la qual es partia. Els
nostres pares i avis, i possiblement els besavis, eren més materialistes, més
pesseters, simplement, perquè eren pobres o molt pobres, i per això valoraven
la riquesa, els recursos i el confort material que anhelaven per a si i les
seves famílies. Els
seus descendents, potser, ho hem estat en menor grau, perquè no hem percebut la
situació de necessitat que ells; i
els nostres descendents, possiblement, ho siguin menys que nosaltres, per
l'abundància de recursos al seu entorn. Aquesta
generalització està subjecta a molts peròs, perquè dono per fet que la riquesa
serà generosa, però, a més, ni tothom viu sobrat a occident, ni, el que té
aquesta sort, automàticament, deixa de ser materialista.
Però em
sembla que apunta una tendència lògica. És
molt possible que aquest esquema serveixi per especular sobre com seran les
noves generacions d'homes i dones. Possiblement,
materialistes als països emergents i pobres, i postmaterialistes en els més
avançats. En
els primers voldran superar la situació d'escassetat de les seves famílies,
millorant materialment -i esforçant-se més per aconseguir-ho-, i en els segon,
exposats i acostumats a l'abundància, s'interessaran per valors com la
realització personal, renunciant, potser, a guanyar més o
esforçar-se i sacrificar-se en comparació a com ho van fer generacions
anteriors. Possiblement,
aportaran un enfocament nou que facilitarà un cert canvi en la seva relació amb
l'entorn i en les seves prioritats vitals.
Futur i globalització: escenaris previsibles per a les properes dècades. Una guia per a famílies amb fills adolescents i joves.
dilluns, 16 de juny del 2014
dilluns, 2 de juny del 2014
83. Homes
Actualment, hi ha sobre uns tres mil cinc-cents milions d'homes al món. En tres o quatre dècades seran mil milions més. Igual que en el cas de les dones, no és, ni serà, un grup uniforme. Cada un té una identitat pròpia i singular, marcada per diferents formes de veure i interpretar la realitat. Tot i això, els homes compartim una càrrega bioquímica comú que ens iguala i diferència, les dones també. Quan parlem dels homes -o de les dones- del futur, estem parlant de persones que, actualment, o són joves, o nens de curta edat o, simplement, encara no han nascut. Això és important recordar-ho, perquè qualsevol generació està exposada a marcadors generacionals que són fruit d'un marc històric i és aquí on podem trobar algunes respostes i no menys interrogants. Molts dels homes que ara vivim, i contribuïm a reproduir un determinat llegat cultural, anirem morint progressivament, i amb nosaltres, potser, una forma d'entendre la realitat que serà diferent de la de les noves generacions. La pregunta és saber si aquesta regeneració d'homes representarà un canvi substantiu en una suposada identitat masculina comuna.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)