dilluns, 16 de juny del 2014

84. Generacions menys materialistes



El context en el qual viuran les futures generacions és desconegut, però, si ho simplifiquem a la mínima expressió, el futur pivotarà al voltant de dos grans pols. Els que neixen en societats més avançades i els que no. Determinar quin és el límit d'unes i altres no és fàcil, i els esquemes de nord-sud, orient-occident no sempre vàlids, però en els països econòmicament més avançats, és possible que les futures generacions temperin l'interès i intensitat cap al materialisme que va caracteritzar a les generacions anteriors. Ronald Inglehart ve corroborant els canvis de valors en aquestes societats, on, tradicionalment, els valors materials han primat per sobre de qualsevol altra cosa. La raó sembla trobar-se en el grau d'escassetat de la qual es partia. Els nostres pares i avis, i possiblement els besavis, eren més materialistes, més pesseters, simplement, perquè eren pobres o molt pobres, i per això valoraven la riquesa, els recursos i el confort material que anhelaven per a si i les seves famílies. Els seus descendents, potser, ho hem estat en menor grau, perquè no hem percebut la situació de necessitat que ells; i els nostres descendents, possiblement, ho siguin menys que nosaltres, per l'abundància de recursos al seu entorn. Aquesta generalització està subjecta a molts peròs, perquè dono per fet que la riquesa serà generosa, però, a més, ni tothom viu sobrat a occident, ni, el que té aquesta sort, automàticament, deixa de ser materialista. Però em sembla que apunta una tendència lògica. És molt possible que aquest esquema serveixi per especular sobre com seran les noves generacions d'homes i dones. Possiblement, materialistes als països emergents i pobres, i postmaterialistes en els més avançats. En els primers voldran superar la situació d'escassetat de les seves famílies, millorant materialment -i esforçant-se més per aconseguir-ho-, i en els segon, exposats i acostumats a l'abundància, s'interessaran per valors com la realització personal, renunciant, potser, a guanyar més o esforçar-se i sacrificar-se en comparació a com ho van fer generacions anteriors. Possiblement, aportaran un enfocament nou que facilitarà un cert canvi en la seva relació amb l'entorn i en les seves prioritats vitals.

dilluns, 2 de juny del 2014

83. Homes


Actualment, hi ha sobre uns tres mil cinc-cents milions d'homes al món. En tres o quatre dècades seran mil milions més. Igual que en el cas de les dones, no és, ni serà, un grup uniforme. Cada un té una identitat pròpia i singular, marcada per diferents formes de veure i interpretar la realitat. Tot i això, els homes compartim una càrrega bioquímica comú que ens iguala i diferència, les dones també. Quan parlem dels homes -o de les dones- del futur, estem parlant de persones que, actualment, o són joves, o nens de curta edat o, simplement, encara no han nascut. Això és important recordar-ho, perquè qualsevol generació està exposada a marcadors generacionals que són fruit d'un marc històric i és aquí on podem trobar algunes respostes i no menys interrogants. Molts dels homes que ara vivim, i contribuïm a reproduir un determinat llegat cultural, anirem morint progressivament, i amb nosaltres, potser, una forma d'entendre la realitat que serà diferent de la de les noves generacions. La pregunta és saber si aquesta regeneració d'homes representarà un canvi substantiu en una suposada identitat masculina comuna.