76. La família al segle XXI (III)

Les famílies del futur seran més petites i més diverses. Els canvis en els rols de gènere afecten intensament a la família. A mesura que els papers assignats als homes i a les dones permuten, també es modifiquen les estructures. Tot apunta que en el futur les famílies seran més petites i més diverses. Fins fa ben poc, un ciutadà que naixia en qualsevol racó del món, tenia una alta probabilitat d'establir una relació continuada amb algú relativament proper i semblant a ell o ella, formar una família sòlida i previsible en un entorn familiar estable i proper. En el futur ho serà menys.
Les famílies canviaran, es reduiran, tindran menys fills, tant a nivell absolut, com en comú, i la seva composició serà variable en la mesura que membres amb vincles biològics compartiran espai amb nous elements que substitueixin les estructures tradicionals de les famílies, que es desfaran i refaran amb més freqüència. Això obligarà a configurar una nova ètica en les relacions familiars. Mentre que el tradicional concepte familiar s'ha fonamentat en un model autoritari, jeràrquic i rígid, on l'obediència i l'acceptació de la norma eren escassament qüestionada, i la confiança, la disciplina i el sacrifici era una pràctica comuna acceptada o tolerada per tots, d'acord amb una estricta separació de funcions, en el futur no serà així, o almenys no amb tanta intensitat. Els individus de les noves famílies estan obligats a pactar noves formes d'organització, noves pautes, aprendre a tractar de forma diferent a persones diferents i democratitzar el seu funcionament. Crear una família ja no passarà, necessàriament, per la vicaria, per la concepció de fills comuns i un llarg projecte de vida sacrificada a favor d'ells. En el futur, crear una família serà més instantani. Es crearan famílies amb elements d'enderrocament d'altres. El reciclatge familiar serà comú i pactar regles de funcionament una de les tasques més determinants per a la seva viabilitat. Primarà més l'hedonisme que el sacrifici i el vell llibre d'instruccions de les famílies tradicionals no sempre servirà per a les noves realitats. La urgència per la gratificació immediata inhibirà les inversions i els compromisos a llarg termini. En les noves famílies, els àmbits de llibertat seran majors i els llaços, potser, més fràgils i vulnerables. Com indica Lipovetsky, en la postmodernitat, la brevetat, instantaneïtat i la necessitat d'estímuls gratificant continus, són una amenaça per als compromisos de llarg recorregut.

75. La família al segle XXI (II)

Moltes de les famílies del futur seran fruit de les clàssiques unions matrimonials vitalícies, però també de ruptures i nous enllaços amb diferent tipus de formalitat. Tots els indicadors socioeconòmics apunten que, a mesura que les societats s'enriqueixen, que augmenta la mobilitat i interacció entre individus, que la religió perd pes social, i que la dona conquesta capacitat de decisió , els divorcis i separacions també augmenten. Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, als països més avançats, en els últims cinquanta anys, el nombre de matrimonis s'ha reduït a la meitat i el de separacions i divorcis s'ha doblat. Depenent de cada país, un de cada dos, o un de cada tres nascuts el 2013, ho feien fora del matrimoni. Res apunta que aquests valors disminueixin en el futur .
És molt possible que en el present segle, la taxa de matrimonis per habitants i la durada de les unions es redueixin. Tot i que resulta impossible saber-ho, és factible que hi hagi més ruptures i, alhora més unions que, també, seran més fugaces . L'anomenat mercat nupcial serà més dinàmic, no només pel nombre i interaccions, sinó per les entrades i sortides. Hi coincidiran moltes franges d'edats, amb procedència i preferències molt variades que configuraran submercats nupcials especialitzats, lluny de la hipocresia d'antany. Com indica Ulrich Beck, actualment, una família són les persones que comparteixen una rentadora. En tot aquest procés també augmentaran el nombre de llars monoparentals. El living apart together, el viure separats però amb un vincle afectiu sòlid de parella, serà més comú en el futur. La monoparentalitat de les famílies està revolucionant, així mateix, el mercat de béns i serveis: productes monodosi, o amb menor contingut, rentavaixelles més petits o vacances adaptades a la singularitat, són exemples que s'accentuaran en el futur per donar resposta a aquesta realitat. El mercat no està absent a aquestes demandes .

74. La família al segle XXI (I)

La família continuarà sent vital per al benestar emocional de les persones. Seguirà jugant un paper decisiu en el seu equilibri psicològic. Això no canviarà, però seran de les poques coses que no ho facin. La família és un gran referent vital. Tots els estudis comparatius coincideixen a assenyalar la importància de la família per a l'individu. Quan se'ns pregunta quines coses són les més valorem, la família ocupa sempre un lloc destacat, juntament amb l'autonomia personal, la feina o l'amistat. És la gran balisa, el gran referent, la que més ens marca i condiciona. Tot i això, el concepte de família ha canviat molt en els últims temps, més en els països occidentals i no tant als països en desenvolupament. Si bé les estructures socials i familiars canvien en funció dels països, podem apuntar una certa convergència de models. La família del futur seguirà sent funcional, però diferent pel que fa a la seva composició, forma, unions, deures i obligacions. Serà un espai per a construir la pròpia llibertat com a unitat familiar, on la ingerència causarà conflictes. En la mesura que la individualització i democratització de les nostres societats modifica els vincles en el nucli familiar, la família serà un espai menys institucional, amb murs baixos, portes rotatòries i sòl fràgil.
Segons l'oficina europea d'estadística, Eurostat, les classes socials són tendencialment hereditàries. Actualment, els fills i filles de famílies d'agricultors i obrers tenen menys probabilitats de millorar la posició social que van tenir els seus pares. Els resultats depenen de moltes variables, però a Espanya, per a dades de 2014, el 50% de fills de famílies d'obrers i agricultors tendeixen a reproduir aquestes professions i, potser, només un 25% podrà arribar a obtenir estudis superiors i elevar, en el millor dels casos, les seves possibilitats vitals. Les famílies que no tenen estudis no sempre aconsegueixen que els seus fills els tinguin, i el sistema educatiu, sovint, flaqueja a l'hora de compensar aquestes disfuncions. Dins d'aquesta anàlisi, és també important observar l'anomenat efecte sòl i l'efecte sostre a l'hora d'interpretar els resultats acadèmics, o valorar els objectius que aconsegueixen els fills de cada família. L'anomenat efecte sòl fa que aquelles famílies de classes baixes tendeixen a conformar-se amb que els seus fills obtinguin una titulació bàsica o, simplement, com en zones poc desenvolupades, sàpiguen llegir o escriure. Una cosa que ells mateixos, potser, mai van aconseguir. L'efecte sostre, en canvi, opera quan les famílies estan compostes, per exemple, per professionals qualificats amb estudis universitaris i domini d'idiomes, i experimenten com un veritable fracàs que els seus fills aprovin a empentes i rodolons el batxillerat, repeteixin curs, o cursin un grau universitari amb escasses sortides. Tots dos, l'efecte sòl i l'efecte sostre, operen com a marcadors de classe social a l'hora de valorar els èxits acadèmics dels seus fills, i condicionen els premis i càstigs que aquests reben de les seves famílies.

73. L'esport al segle XXI: la plasmació dels grans canvis (i IV)

Conclourem aquestes reflexions sobre l'esport en el segle XXI amb un tema que em sembla de gran interès: els grans deveniments esportius. Com a resultat de l'eclosió del món d'esport i dels mitjans de comunicació, emergeixen el que molts autors, com García Ferrando, constaten: la importància creixent dels megaesdeveniments esportius. Un gran esdeveniment esportiu no és sinó un esdeveniment esportiu a gran escala amb una impressionant projecció global. En referir-nos a això, no només ens ve a la ment els Jocs Olímpics, també els Jocs del Mediterrani, o els Jocs de la Commonwelth, les regates de vela de la Copa Amèrica o les competicions de Fórmula I i motociclisme, els tornejos del Gran Slam de Tennis, la copa del món de rugbi o les lligues i copes continentals i mundials de bàsquet, beisbol o futbol.
Alguns autors, com Ramón Llopis, consideren que els megaesdeveniments esportius són un element destacat de les societats globalitzades de la modernitat tardana, alhora que element central de les noves economies de signes i espais. El poder d'atracció d'aquests esdeveniments no ha deixat de créixer des dels darrers temps i crec que la tendència anirà en augment. Que uns Jocs Olímpics siguin vistos per 4.000 o 5.000 milions de persones és un indicador de la seva magnitud.
En els futurs grans esdeveniments esportius, les banderes sota les quals competiran Estats, clubs o esportistes, seguiran exercint una gran força magnètica per a molts ciutadans que se sentin atrets per aquests sentiments de pertinença. Al contrari del que pot semblar, en un món globalitzat, l'adscripció sentimental a la bandera d'una nació, club o un Estat, potser no perdi capacitat mobilitzadora, ben al contrari.
Aquesta qüestió final em sembla preceptiva, ja que, d'una banda, l'impacte de la globalització dilueix les fronteres i erosiona les distàncies culturals, però, d'altra banda, les col·lectivitats humanes no són sinó locals, i, com ens indica Zygmunt Bauman en la seva extensa bibliografia sobre la modernitat líquida, els individus que les componen se'ns presenten cada vegada més fràgils, necessitats de referents i se senten més vulnerables i sols. Crec que l'individu no deixarà de reclamar fixadors culturals que li donin sentit de pertinença al gran oceà de la globalitat. Les banderes continuaran sent un gran referent en el segle XXI i l'esport un gran mobilitzador de sentiments.