Conclourem aquestes reflexions sobre l'esport en el segle XXI amb un
tema que em sembla de gran interès: els grans deveniments esportius. Com
a resultat de l'eclosió del món d'esport i dels mitjans de comunicació,
emergeixen el que molts autors, com García Ferrando, constaten: la importància
creixent dels megaesdeveniments esportius. Un
gran esdeveniment esportiu no és sinó un esdeveniment esportiu a gran escala
amb una impressionant projecció global. En
referir-nos a això, no només ens ve a la ment els Jocs Olímpics, també els Jocs
del Mediterrani, o els Jocs de la Commonwelth, les regates de vela de la Copa
Amèrica o les competicions de Fórmula I i motociclisme, els tornejos del Gran Slam
de Tennis, la copa del món de rugbi o les lligues i copes continentals i
mundials de bàsquet, beisbol o futbol.
Alguns autors, com Ramón Llopis, consideren que els megaesdeveniments esportius són un element destacat de les societats globalitzades de la modernitat tardana, alhora que element central de les noves economies de signes i espais. El poder d'atracció d'aquests esdeveniments no ha deixat de créixer des dels darrers temps i crec que la tendència anirà en augment. Que uns Jocs Olímpics siguin vistos per 4.000 o 5.000 milions de persones és un indicador de la seva magnitud.
En els futurs grans esdeveniments esportius, les banderes sota les quals competiran Estats, clubs o esportistes, seguiran exercint una gran força magnètica per a molts ciutadans que se sentin atrets per aquests sentiments de pertinença. Al contrari del que pot semblar, en un món globalitzat, l'adscripció sentimental a la bandera d'una nació, club o un Estat, potser no perdi capacitat mobilitzadora, ben al contrari.
Aquesta qüestió final em sembla preceptiva, ja que, d'una banda, l'impacte de la globalització dilueix les fronteres i erosiona les distàncies culturals, però, d'altra banda, les col·lectivitats humanes no són sinó locals, i, com ens indica Zygmunt Bauman en la seva extensa bibliografia sobre la modernitat líquida, els individus que les componen se'ns presenten cada vegada més fràgils, necessitats de referents i se senten més vulnerables i sols. Crec que l'individu no deixarà de reclamar fixadors culturals que li donin sentit de pertinença al gran oceà de la globalitat. Les banderes continuaran sent un gran referent en el segle XXI i l'esport un gran mobilitzador de sentiments.
Alguns autors, com Ramón Llopis, consideren que els megaesdeveniments esportius són un element destacat de les societats globalitzades de la modernitat tardana, alhora que element central de les noves economies de signes i espais. El poder d'atracció d'aquests esdeveniments no ha deixat de créixer des dels darrers temps i crec que la tendència anirà en augment. Que uns Jocs Olímpics siguin vistos per 4.000 o 5.000 milions de persones és un indicador de la seva magnitud.
En els futurs grans esdeveniments esportius, les banderes sota les quals competiran Estats, clubs o esportistes, seguiran exercint una gran força magnètica per a molts ciutadans que se sentin atrets per aquests sentiments de pertinença. Al contrari del que pot semblar, en un món globalitzat, l'adscripció sentimental a la bandera d'una nació, club o un Estat, potser no perdi capacitat mobilitzadora, ben al contrari.
Aquesta qüestió final em sembla preceptiva, ja que, d'una banda, l'impacte de la globalització dilueix les fronteres i erosiona les distàncies culturals, però, d'altra banda, les col·lectivitats humanes no són sinó locals, i, com ens indica Zygmunt Bauman en la seva extensa bibliografia sobre la modernitat líquida, els individus que les componen se'ns presenten cada vegada més fràgils, necessitats de referents i se senten més vulnerables i sols. Crec que l'individu no deixarà de reclamar fixadors culturals que li donin sentit de pertinença al gran oceà de la globalitat. Les banderes continuaran sent un gran referent en el segle XXI i l'esport un gran mobilitzador de sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau