4. Els mapes mentals

Cal acostumar-se a pensar en global, en conjunt, en perspectiva, des de fora de nosaltres mateixos. Com si ens veiéssim des del Google maps en una escala molt gran, des d’una visió zenital.

Mireu, de tant en tant, i millor familiarment, alguns informatius de TV estrangeres, com  ara la BBC, Aljazeera, la francesa TV5, la RAI italiana, o canals de televisió de India, tot i que no ho entengueu. Fixeu-vos en les noticies, què expliquen, en els mapes del temps...   

Tot plegat ens ajudar a veure altres punts de vista, a familiaritzar-nos amb altres realitats, a fer més gran el nostre mapa mental.

Tots nosaltres, i particularment els nostres fills, hem de sortir de la nostra “confortable” cova,  i eixamplar la nostra visió de l’entorn.

3. El nostre és un país molt petit.

Hong-Kong o Caracas té els mateixos habitants que tota Catalunya. Tots els catalans són només una cinquena part de Tokyo, que al 2012 té 35 milions d’habitants i la meitat dels ciutadans de Calcuta.

La població de Catalunya representa al 2012 un 0,1% de la població mundial. Si en un camp de futbol 1.000 persones representessin la població mundial, només un d'ells seria català o catalana.

En els propers anys aquesta proporció serà encara més reduïda. Som petits i comparativament ho serem més a les properes dècades. Hem de fer més esforços per fer-nos veure, donar més salts per a que se’ns vegi.

Hem d’estimular una revolució silenciosa, de les voluntats. Els nostres joves, els nostres fills i filles, assumiran el relleu natural en aquest repte de guanyar visibilitat per a ells, per les seves famílies i pel seu país.

2. Limitacions metodològiques.

Quan parlem de futur hem de tenir moltes cauteles. Només es poden fer aproximacions, ja que l’aparició d’esdeveniments totalment imprevisibles pot invalidar radicalment qualsevol escenari.

Intentar preveure el futur es realitza a través del pensament estratègic o de l'anàlisi de prospectiva, i, amb tots dos casos, amb certes dificultats.

1. Els joves actuals són la generació més ben educada de tota la història.

Estem en un període de mutació històrica, que comprèn l’últim quart de segle XX i el que ha passat del XXI, són temps de canvis i de transformacions en la societat que fan difícil la percepció del que és essencial respecte del que és accessori.

Ningú no és capaç de pronosticar com serà el futur.Què podem dir de segur d’un noi o una noia que ara té 20 anys, cap a l’any 2050 o 2060, quan arribi al que avui anomenem jubilació?

... malgrat tot...

Els joves actuals són vistos com la generació més ben educada de la història!.

Avui en dia, els nostres joves tenen més oportunitats, i a la vegada, més riscos i reptes.