79. La intel·ligència (II)

La intel·ligència i la bellesa són els dos actius més apreciats en l'ésser humà. De la bellesa he parlat en una altre ocasió. Ho faré ara de la intel·ligència. La intel·ligència és tan valorada per dues coses. Primer, per ser un instrument multiús que ens diferencia de la resta d'éssers vius i, segon, perquè aquells que tenen una intel·ligència per sobre de la mitjana, se'ls considera superiors, donem més crèdit al que fan o diuen, són admirats –i a vegades temuts–, se'ls suposa més capacitats i competents. De tal manera que els que concentren una alta intel·ligència i una gran bellesa són les icones més idolatrats de l'espècie humana. Respecte a tot això, no crec que canviïn molt les coses al segle XXI. Com a màxim, guanyarem en elasticitat intel·ligència. Ampliarem els punts de vista i multiplicarem els nivells d’intel·ligència. Serem més els que pensem i ens acompanyaran infinitats d'avatars i robots que, a partir de la intel·ligència artificial, contribuiran a millorar la presa de decisions i, possiblement, a millorar els productes del pensament compartit. També augmentarà el risc de diluir la nostra responsabilitat en el confort gregari del grup i que els errors provoquin colossals desastres.

78. La intel·ligència (I)

Sovint passem per alt que no existeixen pensaments sense sentiments. Quan un s'enutja perquè alguna cosa no li surt bé, la irritació influeix en el pensament, que està integrat de sentiments i afectes que, al mateix temps, influeixen en el context i aquest en el propi pensament. No oblidem que, com diu David Eagleman, el sistema emocional del nostre cervell és molt antic, està en bona forma i entrenat, automatitzat, instantani i explosiu i, segurament, poc reflexiu, més astut que intel·ligent. El sistema racional, en canvi, és més jove i, probablement, es creu més intel·ligent del que és. A més, és lent, consumeix molta energia, exigeix temps i, sovint, disposa de poca cobertura. Usualment, el primer exerceix una major influència sobre el segon. No hi ha dubte que els sentiments són clau en el pensament. No hi ha pensament, o intel·ligència humana, neutra o asèptica, perquè no ho són els seus sentiments. Qualsevol reflexió està integrada en un sistema de valors i motivacions personals. Un no pensa com pensa, així, perquè sí, per les bones. Obeeix a objectius, motivacions i valors que estructuren preferències a partir del nostre particular processador mental. Aprendre a pensar, pensant, com a córrer, corrent, exigeix disciplina i mètode. Si volem ser bons corrent cal entrenar-se per a això, si volem ser bons pensant, també. La intel·ligència, o intel·ligències, és el cultiu de la nostra voluntat. Descobrir en què destaquem resulta clau per abonar millor la intel·ligència i la destresa d'aquest avantatge comparatiu.

77. La família al segle XXI (IV)

Els grans canvis culturals i de valors dels últims temps estan modificant subtilment les nostres societats i les famílies. La concepció del temps ha canviat, s'imposa el curt sobre el llarg termini. La recerca de la felicitat i del plaer s'ha hipertrofiat. Pràcticament, tot exigeix una renegociació contínua, basada en la igualtat com a norma i en la privacitat com a model. Si bé l'amor i el compromís són l'argamassa que compacta les famílies, també ho és l'interès. En funció de com es calibrin cadascuna d'aquestes tres variables ( amor, compromís i interès ), la prolongació i qualitat de la vida familiar serà una o una altra. La família seguirà sent un lloc d'intercanvi de pràcticament tot: de serveis domèstics, de recursos econòmics, de relacions sexuals de parella, d'afecte o de suport, que superen les pròpies xarxes de parentiu i que, en moments de crisi, seguirà complint una preuada funció d'auxili mutu. Funció que amb el temps pot perdre intensitat i cobertura.

En analitzar les dades estadístiques desagregades per països, sabem que a mesura que la dona augmenta en anys la seva escolarització, també ho fa la seva autonomia i això redueix el nombre de fills que acaba tenint, que es converteix en una elecció. Sabem empíricament que la inversió més civilitzada per lluitar contra un creixement demogràfic desorbitat és augmentar els anys d'escolarització de les nenes, particularment, en els països menys desenvolupats. UNICEF ho recorda en cada informe anual. Tot apunta que la globalització, el creixement econòmic i la riquesa estan tenint un impacte positiu en l'alfabetització de la població mundial. Si es manté aquesta tendència, tal com ha vingut passant en les economies més avançades, en el futur, les famílies d'arreu del món, tindran menys fills que en el passat, seran més curtes i menys profundes i això afectaran negativament les xarxes de ajuda mútua basades en els vincles familiars, que ja no seran tan extenses ni tupides.