77. La família al segle XXI (IV)

Els grans canvis culturals i de valors dels últims temps estan modificant subtilment les nostres societats i les famílies. La concepció del temps ha canviat, s'imposa el curt sobre el llarg termini. La recerca de la felicitat i del plaer s'ha hipertrofiat. Pràcticament, tot exigeix una renegociació contínua, basada en la igualtat com a norma i en la privacitat com a model. Si bé l'amor i el compromís són l'argamassa que compacta les famílies, també ho és l'interès. En funció de com es calibrin cadascuna d'aquestes tres variables ( amor, compromís i interès ), la prolongació i qualitat de la vida familiar serà una o una altra. La família seguirà sent un lloc d'intercanvi de pràcticament tot: de serveis domèstics, de recursos econòmics, de relacions sexuals de parella, d'afecte o de suport, que superen les pròpies xarxes de parentiu i que, en moments de crisi, seguirà complint una preuada funció d'auxili mutu. Funció que amb el temps pot perdre intensitat i cobertura.

En analitzar les dades estadístiques desagregades per països, sabem que a mesura que la dona augmenta en anys la seva escolarització, també ho fa la seva autonomia i això redueix el nombre de fills que acaba tenint, que es converteix en una elecció. Sabem empíricament que la inversió més civilitzada per lluitar contra un creixement demogràfic desorbitat és augmentar els anys d'escolarització de les nenes, particularment, en els països menys desenvolupats. UNICEF ho recorda en cada informe anual. Tot apunta que la globalització, el creixement econòmic i la riquesa estan tenint un impacte positiu en l'alfabetització de la població mundial. Si es manté aquesta tendència, tal com ha vingut passant en les economies més avançades, en el futur, les famílies d'arreu del món, tindran menys fills que en el passat, seran més curtes i menys profundes i això afectaran negativament les xarxes de ajuda mútua basades en els vincles familiars, que ja no seran tan extenses ni tupides.