72. L'esport al segle XXI: la plasmació dels grans canvis (III)

Els grans clubs i les grans figures esportives buscaran una major projecció mundial. Seran veritables icones mediàtics que transcendiran el fenomen esportiu per convertir-se, directament o solapadament, en un fenomen de consum de masses, en un pur negoci dins d'un mercat planetari molt competitiu. El marxandatge esportiu, associat a figures mediàtiques i clubs esportius, inundaran, més encara, els supermercats i botigues de tot el món.
Previsiblement, les estrelles mundials esportives seran més efímeres que les seves successores. Duraran menys, perquè seran més les estrelles que brillin i més la competència per aconseguir brillar. Preveig que seran estrelles fugaces en el gran firmament del mercat esportiu.
Els grans icones de l'elit esportiva mundial es caracteritzaran per posseir i haver creat un gran capital eròtic. Seran figures mediàticament més sexualitzades, eròticament més atractives que els seus predecessors. El món de la moda, dels complements, de la roba i del glamour, catapultarà a aquestes figures idolatrades. Res a veure amb el perfil auster d'atleta que va prevaldre fins a finals del segle XX. Milions de persones s'identificaran amb els nous icones que seran un objecte de desig per al món de la publicitat i el consum de masses.
El debat de fa uns pocs anys als Estats Units sobre la conveniència, o no, que la vestimenta de les jugadores de bàsquet sigui més cenyida i amb uns pantalons més petit que el dels homes, apunta en aquesta línia. Imposar samarretes més cenyides i pantalons més curts a les dones esportistes pot perseguir, potser, una major comoditat, però també amagar un cap inconfessable: lluir i marcar formes, guanyar en atractivitat. Qüestió que, per a molts, pot considerar-se denigrant i sexista. L'argument de la comoditat podria ser defensable si la roba cenyida, ajustada i curta, també s'exigís als esportistes. En cas contrari, s'aixequen sospites de sexisme. Al marge d'aquestes anotacions, crec que la tendència apunta en aquesta línia: l'erotisme estarà més present en el món de l'esport i dels esportistes. Al segle XXI no es debatrà el paper cada vegada més destacat de la dona en l'esport, sinó el cost estètic que li representarà. Erotitzar la seva indumentària, potser, és i serà el primer pas.
No seria tampoc estrany que, en aquest arriscat exercici de visualitzar què pot succeir en les pròximes dècades, el món de l'esport -no només d'elit- sigui una mina de futurs polítics que, gràcies a la projecció mediàtica dels anys en actiu, puguin arribar a ser capitalitzats per partits o moviments polítics per a guanyar en visibilitat. Ja ve succeint des dels darreres temps i potser augmentarà la seva intensitat.

71. L'esport al segle XXI: la plasmació dels grans canvis (II)

A partir de la premissa que la riquesa mundial al segle XXI tendirà a augmentar de forma més que notable, i arribarà a més racons del planeta, la conclusió és meridiana: la pràctica esportiva i el consum televisiu d'esports de tota mena s'estendrà irremissiblement. El jogging, jugar a bàsquet, el fitness, nedar, jugar a futbol, a korfball o al criquet, per exemple, es convertirà en una pràctica de milions de persones que reclamaran equipaments, béns i serveis associats.
La incorporació de l'esport escolar en els països menys desenvolupats serà també un pas determinant per consolidar-lo com a motor econòmic. No pot passar desapercebut que l'esport ofereix un gran atractiu com a valor formatiu i ètic. Els valors de l'esforç, del sacrifici, del treball en equip o de l'ambició per millorar, entronquen a la perfecció amb el model imperant d'una cultura cada vegada més globalitzada.
L'esport gaudirà d'una excel·lent imatge a tot el planeta. Més, si cap, que la que ha tingut al llarg de l'últim terç del segle XX, quan comença a popularitzar-se als països econòmicament més avançats. L'interès per la salut, pel culte al cos, o per l'oci associat a ell, provocarà un major augment de la pràctica fisicoesportiva amb un augment de la demanda de béns i serveis. El sector serà, previsiblement, un bon filó d'ocupació en les pròximes dècades: recursos humans directes i indirectes, equipaments, manteniment, medicina esportiva, rehabilitació, enginyeria o serveis aplicats de tot tipus tindran una forta presència en els mercats.
Durant el segle XXI, succeirà en el món una cosa semblant al que ha passat en els últims quaranta anys a occident. Es popularitzarà la pràctica esportiva entre la població. A això contribuiran, previsiblement, tres variables associades al desenvolupament econòmic: alta concentració de la població en ciutats, major índex de treball sedentari i més interès per la imatge personal. No oblidem que, segurament, la població del segle XXI serà, en conjunt, més urbana, més jove i, tendencialment, més obesa. L'Organització Mundial de la Salut adverteix que a mesura que la riquesa s'expandeix també ho fa el sobrepès entre la població. Tot això contribueix a que l'esport acabi estant més present en la vida dels ciutadans.

70. L'esport al segle XXI: la plasmació dels grans canvis (I)

El món de l'esport en el segle XXI obre immenses oportunitats. Les economies emergents concentraran bona part d'aquesta demanda i pugnaran per l'organització de megaesdeveniments esportius que les catapultin cap a l'escenari internacional. Apareixeran nous esports i noves regles de joc, però també oportunitats de negoci i filons d'ocupació. La mobilitat de factors s'accelerarà en un món globalitzat. Les grans figures mediàtiques, i les entitats esportives globals, complementaran aquesta realitat, on les banderes identitàries onejaran amb més visibilitat i força en els estadis i en les ments dels individus. 
La globalització estimularà la mobilitat de factors vinculats al món de l'esport i tindrà idèntic comportament al que és habitual en altres sectors de l'economia. Per exemple, tot i que impensable fins fa pocs anys, o només reduït a una elit mundial, és possible que, progressivament, assistirem a una major mobilitat geogràfica de jugadors, experts, entrenadors, tècnics i professionals de tot tipus. Els països econòmicament més avançats, i amb més tradició esportiva, poden ser exportadors nets de determinats actius humans, els emergents d'altres. En qualsevol cas, el dinamisme entre les diferents zones geogràfiques del planeta serà ric i multidireccional. 
Al llarg de les següent setmanes dedicarem aquest espai de reflexió a parlar del món de l’esport en el segle XXI.