26. Nivell educatiu i vulnerabilitat social

Un recent estudi de la Fundació Jaume Bofill: Crisi, trajectòries socials i educació (2003-2009) -que es pot consultar un resum en aquest mateix bloc, a l’apartat Documents-, manifesta que la creixent expansió de l’educació terciària/universitària la converteix en el nou llindar de benestar, ja que redueix el risc de vulnerabilitat social. L’estudi manifesta que ja no n’hi ha prou amb la secundària i que la formació permanent no funciona com a segona oportunitat per als menys formats.

L’estudi constata que la crisis ha generat un lleuger increment de les desigualtats. Tot i això, però, Catalunya és un 12% menys classista que la Gran Bretanya i un 38% menys que Itàlia. Però Holanda ofereix un 14% més de fluïdesa i d’igualtat d’oportunitats. L’educació acaba tenint un pes molt destacat en el risc d’exclusió de social.

Malgrat el que ens pugui semblar, les dades indiquen que les trajectòries de vulnerabilitat no estan condicionades per l'origen social dels individus (classe social de partida), sinó per altres factors com el gènere, l'edat i el nivell educatiu.

25. Adolescents i joves amb futur.

Totes les generacions, totes les persones, tenen futur, tenen el seu futur. Algunes més difícil, els més, altres més fàcil, els menys. Els nostres adolescents i joves d’aquí i d’ara també tenen el seu futur.. tot i que diferent del que tenien les generacions passades. 

Vull conjurar una opinió extensa de que el futur és negre, de que els nostres joves no se’n sortiran o se’n sortiran malament. Aquesta cantarella l’hem sentida sempre al llarg de la història. Entre tots, pares i mares, professors i professores, educadors, entrenadors esportius,... hem de transmetre confiança en les seves possibilitats, que són moltes i plurals. Hem de buscar un equilibri entre impulsar-los i estimular-los cap a l’autonomia del món dels adults i el coixí de la confortable vida familiar. S’han de sentir capaços d’avançar sense la nostra mà. Aquest és l’objectiu número u de la tribu.

24. Un caramel avui, o dos demà passat?

Hi ha experiments clàssics en la psicologia del comportament que ens indica que existeix una relació directa entre l'autocontrol i els resultats futurs. Aquells nens o nenes, joves i no tan joves, que posposen els premis immediats (et pots menjar aquest caramel avui, o dues demà passat, si el d'avui no el toques), per la possibilitat de rebre més en el futur, sempre que siguin capaços de controlar, tendeixen a obtenir millors resultats en el llarg termini.

Postergar la possibilitat d'obtenir un major premi, si prescindeixes d'un menor ara, és bo. Els capritxos, l'impuls o el viure el moment, no acaben sempre donant bons resultats. Educar en l'autocontrol i en la postergació de la recompensa, dóna caràcter i contribueix a forjar individus més resistents.

23. Relacions, consciencia i reciprocitat

Fa un dies, a la contraportada d’un periòdic d’abast estatal, llegia una entrevista a un jove neohippy d’origen català que vivia a Australia. Fora dels topics tradicionals, aquest jove em va semblar una persona molt sensata i viatjada, quelcom digne d’admiració. En un moment de l’entrevista va dir que el món ha iniciat, segons els aborígens australians, una nova era de 5.000 anys caracteritzada per les relacions en xarxa, la consciencia planetària i la reciprocitat, quedant enrere una altra època també de 5.000 anys, caracteritzada per la roda, l’escriptura i els diners. Desconec els fonaments dels vaticinis dels aborígens australians, les profecies maies o quelcom semblant, però em sembla molt assenyada aquesta afirmació. Relacions (en xarxa), consciència (planetària) i reciprocitat (intercanvi) estan sent ja una de les característiques del nostre món. Aquestes són les coordenades que configuren el mapa del nostre temps. Ser conscient ens ajuda a orientar-nos millor.

22. Aprendre a aprendre

Quan ens preguntem com serà el futur que es trobaran els joves, i quin coneixement, habilitats o competències han de tenir per a enfrontar-se amb unes mínimes garanties, crec que no importa tant decidir amb massa precisió avui en dia el que volen fer en el futur. El que cal és prendre ara les mesures que els col·loquin en bones condicions per a poder decidir adequadament en el futur quan sigui necessari. Aprendre a aprendre es la primera mesura, la primera premissa que els posicionarà bé en la graella de sortida, tot i que no sàpiguen quina cursa faran, la seva durada, ni els obstacles que s’hi trobaran, ni el perfil ni la quantitat dels competidors, fins i tot, ni el premi o càstig final. Si estan ben entrenats, si han aprés i continuen aprenent, a l’hora de prendre decisions, aquestes tindran una menor probabilitat de ser equivocades.