87. Blade Runner, RoboCop i Matrix

La robòtica i els robots han vingut per a quedar-se. No és la hiperbòlica imaginació de les pel·lícules Blade Runner, RoboCop o Matrix, on màquines androides prenen males decisions, ni previstes ni programades. És més pràctic i senzill que aquesta ficció. Els robots substituiran, més encara, llocs de treball i forçaran canvis. Només un exemple: la conducció de vehicles sense conductor humà és possible. Un tren de metro sense conductor de carn i ossos, amb un robot, és viable, ja que pot realitzar centenars de coses simultàniament: mirar cap endavant, cap enrere, a dreta i esquerra, amunt i avall, i en tots i cadascun dels vagons del comboi. A més, processar aquesta informació a gran velocitat, els humans no, i a sobre estem sotmesos a processos biològics limitants, com el cansament, la son, la malaltia, la maternitat, o ingerir líquids i aliments. També ens queixem, reclamem i exigim cobrar al final de cada mes, el robot, no. Tot això genera canvis, no només tècnics, també ètics. Imagineu un sistema robotitzat i centralitzat d'àmbit estatal de donació d'òrgans que hagi de decidir en una fracció de segon si un òrgan vital s'ha d'adreçar al receptor X, o al Y, tots dos amb risc de mort immediata si no el reben. No és tan fàcil, tant si en aquests dos possibles receptors hi ha, o no, diferències de gènere, ètnia, edat, estudis, esperança de vida estimada, renda familiar o lloc de residència, que, a més, haurà de contemplar les probabilitats de rebuig al receptor afortunat. En el fons, el debat final no és si fiar-nos o no d'un robot conductor, o d'un robot repartidor d'òrgans, sinó a partir de quan i fins on.

86. La substitució del treball humà

Qualsevol treball és sempre susceptible de ser substituït, en tot o en part, igual què qualsevol persona, en qualsevol funció. A força de l'evidència, vam arribar a la conclusió que poques coses són imprescindibles. Des de la invenció de la roda fins a posar en òrbita estable l'Estació Espacial Internacional el factor treball s'ha redimensionat quantitativa i qualitativament.
Quan analitzem seqüències acumulades de les diferents revolucions científiques i tecnològiques, i l'impacte que provoquen en la societat, comprovem que eliminen treballs mecànics i repetitius, aquells que generen poc o cap valor. Fins fa ben poc, el 98% de la població activa del món treballava en el sector agrícola. Ara, als països rics, aquest percentatge s'ha invertit. El 98% de la població activa no treballa en el sector agrícola, però, en canvi, s'alimenta raonablement bé. La tecnologia destrueix treball, però crea riquesa. El debat és saber com es reparteix aquesta riquesa creada i com la tecnologia impacta en el mercat de treball. Alvin Toffler ha teoritzat sobre el tema. Per a ell, la societat es troba en una tercera onada, després de la revolució agrícola i la industrial, on el control del coneixement és ara la peça central de la civilització. Si tens coneixement i inquietuds i les apliques per generar valor, operaran com un flotador en la teva vida laboral, professional o empresarial, si no tens això, tot serà més difícil. Hi hauran poques nanses al mercat laboral que garanteixin coses. Continuarem parlant d’aquests temes més endavant.

85. La robòtica

La substitució del treball manual per artefactes de tota mena ha anat paral·lela a l'evolució de la nostra espècie. Des de la utilització del pal cavador, la fona o la pedra de sílex fins a la resposta robotitzada d'un telèfon, no ha passat tant de temps. Tots aquests enginys, i els que vindran, reemplacen treball humà. Fins ara, aquesta substitució ha estat relativament lenta, seqüencial i amb un impacte limitat. Al segle XXI serà molt més veloç, global, simultània i afectarà tots els àmbits de la nostra vida. Les àrees on els processos de mecanització i automatització han trobat un camp més abonat han estat les tasques repetitives: conrear o recollir manualment, ensamblar peces manualment o ordenar el trànsit, amb el temps, va ser substituït per màquines recol·lectores, per l'automatització de cadenes de muntatge o per semàfors i radars. En el present segle assistirem, a més, a un canvi impensable fins fa poc. Feines intel·lectuals que es consideraven alienes i protegides d'aquesta dinàmica es veuran clarament afectades. Molts professors, periodistes, traductors, taxistes o metges seran substituïts per màquines. Poques coses estaran fora de perill de l'inexorable camí cap a la robotització de processos i funcions. Els robots han començat a fer treballs no rutinaris. Si ells poguessin pensar, potser, arribarien a creure que els humans tenim l'errònia i arrogant idea que som tan importants que esdevenim imprescindibles. Possiblement, no som ni una cosa, ni l'altra.