La
robòtica i els robots han vingut
per a quedar-se. No és la hiperbòlica imaginació de
les pel·lícules Blade Runner, RoboCop o
Matrix, on màquines
androides prenen males
decisions, ni previstes
ni programades. És més pràctic i senzill que
aquesta ficció. Els robots substituiran, més encara,
llocs de treball i
forçaran canvis. Només
un exemple: la conducció de
vehicles sense conductor humà és
possible. Un tren de metro sense conductor de carn i ossos, amb un robot, és
viable, ja que pot realitzar centenars de coses simultàniament: mirar cap endavant, cap
enrere, a dreta i esquerra, amunt
i avall, i en tots i cadascun dels vagons del
comboi. A més, processar aquesta informació a gran velocitat, els humans no, i a sobre estem sotmesos
a processos biològics limitants, com el
cansament, la son, la malaltia, la
maternitat, o ingerir líquids i aliments.
També ens queixem,
reclamem i exigim
cobrar al final de cada mes, el robot, no.
Tot això genera canvis,
no només tècnics, també ètics. Imagineu
un sistema robotitzat i centralitzat d'àmbit
estatal de donació d'òrgans que
hagi de decidir en una fracció de segon si un òrgan
vital s'ha d'adreçar al receptor
X, o al Y, tots dos amb risc de mort immediata si no
el reben. No és tan fàcil, tant si en
aquests dos possibles receptors
hi ha, o no, diferències
de gènere, ètnia, edat, estudis, esperança de vida estimada,
renda familiar o lloc de residència, que, a més, haurà de contemplar
les probabilitats de rebuig al receptor
afortunat. En el fons, el debat final no és si
fiar-nos o no d'un robot conductor, o
d'un robot repartidor d'òrgans, sinó a partir
de quan i fins on.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau