87. Blade Runner, RoboCop i Matrix

La robòtica i els robots han vingut per a quedar-se. No és la hiperbòlica imaginació de les pel·lícules Blade Runner, RoboCop o Matrix, on màquines androides prenen males decisions, ni previstes ni programades. És més pràctic i senzill que aquesta ficció. Els robots substituiran, més encara, llocs de treball i forçaran canvis. Només un exemple: la conducció de vehicles sense conductor humà és possible. Un tren de metro sense conductor de carn i ossos, amb un robot, és viable, ja que pot realitzar centenars de coses simultàniament: mirar cap endavant, cap enrere, a dreta i esquerra, amunt i avall, i en tots i cadascun dels vagons del comboi. A més, processar aquesta informació a gran velocitat, els humans no, i a sobre estem sotmesos a processos biològics limitants, com el cansament, la son, la malaltia, la maternitat, o ingerir líquids i aliments. També ens queixem, reclamem i exigim cobrar al final de cada mes, el robot, no. Tot això genera canvis, no només tècnics, també ètics. Imagineu un sistema robotitzat i centralitzat d'àmbit estatal de donació d'òrgans que hagi de decidir en una fracció de segon si un òrgan vital s'ha d'adreçar al receptor X, o al Y, tots dos amb risc de mort immediata si no el reben. No és tan fàcil, tant si en aquests dos possibles receptors hi ha, o no, diferències de gènere, ètnia, edat, estudis, esperança de vida estimada, renda familiar o lloc de residència, que, a més, haurà de contemplar les probabilitats de rebuig al receptor afortunat. En el fons, el debat final no és si fiar-nos o no d'un robot conductor, o d'un robot repartidor d'òrgans, sinó a partir de quan i fins on.