L’1 de setembre, a molts indrets, comença
el curs: el curs polític, el curs acadèmic,... En aquest primer dia de classe vull
aturar-me en la idea de confiança. La confiança és un diamant que costa molt de
construir. És com la volta o els pilars
que sostenen els edificis o les relacions humanes. Quan es perd, tot cau, tot es desfà.
En psicologia és clàssic l’anomenat efecte Pigmalió que s’il·lustra de la
següent manera. Uns psicòlegs van falsificar els expedients d’uns mals alumnes al
passar d’un nivell a un altre (un trànsit com el que viuran en aquestes setmanes
milers i milions d’alumnes) i van dir als nous professors que el centre tenia
moltes esperances dipositades en aquells nois. Al final del curs els maldestres
alumnes s’havien convertit en uns raonables bons estudiants. La lliçó és que la
confiança ha d’estar al començament, no pas al final. És ara, al començament
del curs, quan hem de transmetre confiança en les possibilitats de tots els
estudiants i abandonar l’estigma inhabilitant. Confiar en les possibilitats és
sempre un millor punt de partida que el derrotisme. Depèn de nosaltres.
Bon inici de curs a tots i totes!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau