16. El joc de cartes

La vida té una certa analogia amb qualsevol joc de cartes, com, per exemple, la botifarra, el mentider, el pòquer o el tute, on rebem unes cartes (intel·ligència, habilitats, aptituds, família, moment històric i geogràfic, perfil socioeconòmic de l’entorn,...). Aquestes cartes, inicialment, no les podem triar, cartes que són genètiques, socials, econòmiques, ambientals, lingüístiques... Certament hi ha cartes bones i cartes no tan bones i que és millor tenir les bones, que no pas les dolentes; però, al final, no guanya sempre qui té les millors cartes, sinó qui millor sap jugar les que té. L’objectiu és que cada persona, els nostres fills i filles, els nostres estudiants, aprenguin a jugar bé les cartes, els actius i passius, que l’han tocat en sort, sense determinisme, abatiment o confiança ingènua en el destí o en un nou repartiment de cartes.

15. Repensar l’educació

Recentment la Comissió Europea ha publicat l’informe Repensar l’Educació, que també el podeu consultar a l’apartat Documents d’aquest blog, on planteja que en aquests moments de crisi es donen circumstàncies paradoxals. A la UE hi ha una taxa d'atur juvenil del 23% i, no obstant això, hi ha més de dos milions de llocs de treball que no es poden cobrir. La Comissió Europea ha posat en marxa una nova estratègia per la qual anima els Estats membre a replantejar els sistemes d'ensenyament perquè els joves adquireixin les capacitats que el mercat de treball actual i futur necessita i necessitarà.

14. Intel·ligència o esforç?

En la literatura picaresca alemanya, el baró de Münchhausen era un personatge que va caure a un pantà i es va salvar tirant-se ell mateix cap amunt de la seva cabellera.

Aquesta imatge, a través d’una paràbola, ens pot servir per a il·lustrar la idea d’enginy i d’esforç. Sovint crec que val més la pena elogiar dels joves, dels nostres fills i filles, el seu esforç per les coses, que no pas tant la seva intel·ligència.

13. El Sol no surt per l’est

Seguim dient que el Sol surt per l'est i es posa per l'oest, quan tots sabem que no és el Sol el que es mou, sinó la Terra que gira. Potser hauríem de revisar expressions i convencions que no tenen res a veure amb la realitat. Els nostres fills i filles hereten la nostra cultura i la manera com veiem i entenem el món. En el futur, moltes d'aquestes perspectives no seran (tan) vàlides.

12. Són els joves adaptables al món globalitzat?

Els joves són més adaptables al món globalitzat i, fins i tot, estan més capacitats per utilitzar les noves oportunitats que es presenten que les generacions que els precedeixen. Malgrat tot, molts d’ells, sobretot als països en desenvolupament, no tenen prou poder econòmic per a beneficiar-se de les oportunitats que la globalització ofereix. A occident el potencial és major, tot i la pèrdua comparativa de poder econòmic a nivell agregat. La renda per càpita mitjana dels països occidentals estarà situada en 30.000 dòlars durant molts anys. Aquesta és una avantatge comparativa que no cal menysprear.

11. Liberalització i disminució de l’Estat.

El món en el segle XXI produirà una transformació radical respecte al passat segle, amb canvis molt més intensos què els succeïts fins ara.  

Els processos de liberalització i la disminució del paper de l’Estat seran dos elements diferencials determinants: cadascú haurà d’assumir els seus propis riscos personals davant d’una societat cada vegada menys protectora i més complexa.

10. Canviar de treball i de professió serà més freqüent

Fins el segle XX, les professions eren gairebé per a tota la vida. Una professió equivalia a un treball. El que era dependent de una botiga, ho seria tota la vida; un obrer especialitzat, també; així com un cuiner o tapisser. Aquestes professions homologaven per a la vida professional i ho feien de per vida.

Previsiblement, en el futur les persones canviaran moltes més vegades de treball que ho han fet en el passat. Hi haurà menys fidelització de les empreses pel capital humà, més rotació, més mobilitat dels treballadors i aquests també canviaran de professió al llarg d’una vida laboral que serà més llarga i irregular.

9. És possible albirar el que passarà en el futur?

Hi ha diversos elements que sembla que seran determinants:

1. Les innovacions tecnològiques i la productivitat.
2. El grau de disponibilitat d'energia.
3. El grau de resolució de la crisi financera.

El que sembla segur és que cada cop més es dilueixen les fronteres econòmiques i comunicacionals a escala mundial, i tot plegat ens obliga a tothom, individus, col·lectius, nacions i regions a repensar els nostres rols, els papers que interpretem al món.

8. La crisi econòmica accentua les desigualtats educatives

La crisi econòmica accentua les desigualtats educatives i consegüentment també la importància d’abordar de manera prioritària les inequitats en educació. Las darreres dades de l’Informe sobre la situació educativa a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill indica que 12,3% dels joves de classes mitjanes professionals no estudia als 17 anys, mentre que no ho fa el 41,7% dels joves de classes treballadores, o el 59,6% dels joves estrangers en aquesta mateixa edat.
Les possibilitats de combatre les xifres elevades d’abandonament educatiu prematur, doncs, passen fonamentalment per incrementar la permanència en el sistema de l’alumnat socialment menys afavorit.