La
vida té una certa analogia amb qualsevol joc de cartes, com, per
exemple, la botifarra, el mentider, el pòquer o el tute, on rebem unes cartes (intel·ligència,
habilitats, aptituds, família, moment històric i geogràfic, perfil socioeconòmic
de l’entorn,...). Aquestes cartes, inicialment, no les podem triar, cartes que
són genètiques, socials, econòmiques, ambientals, lingüístiques... Certament hi
ha cartes bones i cartes no tan bones i que és millor tenir les bones, que no
pas les dolentes; però, al final, no guanya sempre qui té les millors cartes,
sinó qui millor sap jugar les que té. L’objectiu és que cada persona, els
nostres fills i filles, els nostres estudiants, aprenguin a jugar bé les cartes, els actius i passius,
que l’han tocat en sort, sense determinisme, abatiment o confiança ingènua en
el destí o en un nou repartiment de cartes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau