dimarts, 4 de desembre del 2012

17. El temps i el llarg termini

Crec que els nostres fills i filles han de saber trobar un nou equilibri, diferent al de les generacions precedents,  entre comunitat i individu, llibertat i seguretat, humanitat i naturalesa. Han de saber aprofitar el millor de la civilització d’Orient i d'Occident. D’Orient el que cal (re)aprendre és el concepte de temps. Per a nosaltres, els occidentals, és finit, per ells no, és cíclic i infinit. A partir d’aquí, Orient, i la Xina com paradigma, pensa i planeja en el llarg termini, amb la capacitat, el mèrit i el sacrifici com a bandera.

Els nostres adolescents i joves han d’importar d’Orient l’idea de bé comú i de col·lectivitat (sigui macro, meso o micro: comunitat, grup o família), i aprendre a distanciar-se dels cicles curts, de lo immediat, del caprici, de l’impuls, del rampell. Cal planificar el mig i llarg termini, allunyar-nos de la immediatesa. Conjugar l’inevitable  Carpe diem de la joventut,  en una seqüència llarga que no ofegui ni desorienti, que no malmeti.
Ninguna cultura és superior a una altre, però en cada una d’elles hi ha elements que tenen una millor aplicació pràctica per a resoldre problemes. El concepte del temps i del llarg termini és un dels que ens interessa importar de la cultura oriental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau