divendres, 21 de desembre del 2012

20. El talent no té nacionalitat.

La nostra ment és necessariament rutinària, i per tant, d’abast local. Està acostumada a codificar i descodificar escenaris propers i familiars: paisatges, llengua, cultura, barris, persones, rutines, etc. Però, quan surt d’aquesta rutina, pot generar talent, deixa d’estar ancorat i guanya en alçada i en camp de visió. 
En el segle XXI el talent creixerà de forma més que destacada, la gran majoria provindrà, i es concentrarà, en els estats emergents i a l’eix Àsia-Pacífic.
Llegia fa molt poc en un diari d’abast estatal que els assessors de la Reserva Federal als Estats Untis són contractats en funció del seu talent, qüestió que fa que la majoria no siguin nord-americans, però tots treballen pels Estats Units. Al Banc Central Europeu no hi ha cap assessor que no sigui europeu, qüestió que em sembla de molt curta volada. Els nostres joves i adolescent  han de saber que aquest tipus de proteccionisme és altament ineficient i, o promovem, i atraiem talent, o aquest se’n va allà on hi hagi, perquè el talent crea talent i atrau talent, amb un efecte multiplicador, igual que la ignorància, la rutina i la manca d’ambició genera un efecte depressor en les persones, les famílies i, per extensió, en les societats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau