La
substitució del treball manual per artefactes
de tota mena ha anat
paral·lela a l'evolució de la nostra espècie. Des
de la utilització del pal cavador, la fona o la
pedra de sílex fins a la resposta robotitzada d'un
telèfon, no ha passat tant de
temps. Tots aquests enginys,
i els que vindran, reemplacen treball humà. Fins ara, aquesta
substitució ha estat relativament
lenta, seqüencial i amb un impacte
limitat. Al segle XXI serà molt més veloç,
global, simultània i afectarà tots els
àmbits de la nostra vida. Les àrees on els
processos de mecanització i automatització han
trobat un camp més
abonat han estat les tasques repetitives: conrear
o recollir manualment, ensamblar peces
manualment o ordenar el trànsit, amb el
temps, va ser substituït per
màquines recol·lectores, per l'automatització de cadenes de muntatge o per semàfors i radars.
En el present segle assistirem, a més, a un canvi impensable fins fa poc.
Feines intel·lectuals que es consideraven alienes i protegides d'aquesta
dinàmica es veuran clarament afectades. Molts
professors, periodistes, traductors, taxistes o
metges seran substituïts per
màquines. Poques coses estaran fora de perill de
l'inexorable camí cap a la
robotització de processos i funcions. Els robots
han començat a fer treballs no rutinaris. Si
ells poguessin pensar, potser, arribarien a creure
que els humans tenim l'errònia
i arrogant idea
que som tan importants que esdevenim imprescindibles. Possiblement, no som ni
una cosa, ni l'altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau