La intel·ligència i la
bellesa són els dos actius més apreciats en l'ésser humà. De la bellesa he
parlat en una altre ocasió. Ho faré ara de la intel·ligència. La intel·ligència
és tan valorada per dues coses. Primer, per ser un instrument multiús que ens diferencia
de la resta d'éssers vius i, segon, perquè aquells que tenen una intel·ligència
per sobre de la mitjana, se'ls considera superiors, donem més crèdit al que fan
o diuen, són admirats –i a vegades temuts–, se'ls suposa més capacitats i
competents. De tal manera que els que concentren una alta intel·ligència i una
gran bellesa són les icones més idolatrats de l'espècie humana. Respecte a tot
això, no crec que canviïn molt les coses al segle XXI. Com a màxim, guanyarem
en elasticitat intel·ligència. Ampliarem els punts de vista i multiplicarem els
nivells d’intel·ligència. Serem més els que pensem i ens acompanyaran infinitats
d'avatars i robots que, a partir de la intel·ligència artificial, contribuiran
a millorar la presa de decisions i, possiblement, a millorar els productes del
pensament compartit. També augmentarà el risc de diluir la nostra
responsabilitat en el confort gregari del grup i que els errors provoquin
colossals desastres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau