Les bones
intencions per si soles no són suficients. En
el nostre entorn polític, econòmic o social podem comprovar que hi ha il·limitats
llistats de bones intencions. En
la família, també, els trobem en els nostres fills o filles, o veïns, en els
polítics o en les persones que admirem. No
crec que tot aquest cúmul de voluntats benintencionades sigui suficient, si és
que no van acompanyades de la capacitat de dur a terme, de realitzar-les. Prometre
esforçar-se més per aprovar biologia, voler acabar amb l'efecte hivernacle, amb
la guerra de no sé on, o amb la pobresa més punyent, és fàcil i gratis, però
molt poc exigent. Una
cosa diferent és generar plans i objectius, cronogrames, activar sensors i
avaluacions que corregeixin desviacions i perseguir resultats. Per això es necessita la intel·ligència.
Dir
que he tingut les millors de les intencions, però, després de intentar-ho, no
ha sortit bé, o que no està a les meves mans, o que altres són els responsables,
o ho són més que jo, no ho explica tot ni pot justificar-ho. És simple, infantil i miserable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau