74. La família al segle XXI (I)

La família continuarà sent vital per al benestar emocional de les persones. Seguirà jugant un paper decisiu en el seu equilibri psicològic. Això no canviarà, però seran de les poques coses que no ho facin. La família és un gran referent vital. Tots els estudis comparatius coincideixen a assenyalar la importància de la família per a l'individu. Quan se'ns pregunta quines coses són les més valorem, la família ocupa sempre un lloc destacat, juntament amb l'autonomia personal, la feina o l'amistat. És la gran balisa, el gran referent, la que més ens marca i condiciona. Tot i això, el concepte de família ha canviat molt en els últims temps, més en els països occidentals i no tant als països en desenvolupament. Si bé les estructures socials i familiars canvien en funció dels països, podem apuntar una certa convergència de models. La família del futur seguirà sent funcional, però diferent pel que fa a la seva composició, forma, unions, deures i obligacions. Serà un espai per a construir la pròpia llibertat com a unitat familiar, on la ingerència causarà conflictes. En la mesura que la individualització i democratització de les nostres societats modifica els vincles en el nucli familiar, la família serà un espai menys institucional, amb murs baixos, portes rotatòries i sòl fràgil.
Segons l'oficina europea d'estadística, Eurostat, les classes socials són tendencialment hereditàries. Actualment, els fills i filles de famílies d'agricultors i obrers tenen menys probabilitats de millorar la posició social que van tenir els seus pares. Els resultats depenen de moltes variables, però a Espanya, per a dades de 2014, el 50% de fills de famílies d'obrers i agricultors tendeixen a reproduir aquestes professions i, potser, només un 25% podrà arribar a obtenir estudis superiors i elevar, en el millor dels casos, les seves possibilitats vitals. Les famílies que no tenen estudis no sempre aconsegueixen que els seus fills els tinguin, i el sistema educatiu, sovint, flaqueja a l'hora de compensar aquestes disfuncions. Dins d'aquesta anàlisi, és també important observar l'anomenat efecte sòl i l'efecte sostre a l'hora d'interpretar els resultats acadèmics, o valorar els objectius que aconsegueixen els fills de cada família. L'anomenat efecte sòl fa que aquelles famílies de classes baixes tendeixen a conformar-se amb que els seus fills obtinguin una titulació bàsica o, simplement, com en zones poc desenvolupades, sàpiguen llegir o escriure. Una cosa que ells mateixos, potser, mai van aconseguir. L'efecte sostre, en canvi, opera quan les famílies estan compostes, per exemple, per professionals qualificats amb estudis universitaris i domini d'idiomes, i experimenten com un veritable fracàs que els seus fills aprovin a empentes i rodolons el batxillerat, repeteixin curs, o cursin un grau universitari amb escasses sortides. Tots dos, l'efecte sòl i l'efecte sostre, operen com a marcadors de classe social a l'hora de valorar els èxits acadèmics dels seus fills, i condicionen els premis i càstigs que aquests reben de les seves famílies.