50. La imaginació

Continuant amb els comentaris de la darrera setmana, intentaré ara explicar la relació directa entre memòria i imaginació. Com deia, i per dir-ho d’una forma gràfica, la memòria l’hem d’imaginar com un gran magatzem biològic amb les parets i el sostre elàstics, poroses i gairebé transparents i amb infinits compartiments i prestatgeries, on tot es mou. No hi ha res fix. Les seves parets no són gens sòlides, sovint creixen del no res i també desapareixen per integrar-se en espais més amplis.

Aquest gran magatzem que és la memòria s’alimenta de grans canals d’entrada: els ulls, l’oïda, l’olfacte, el tacte, el gust, les experiències o els somnis contribueixen a crear memòria. I allà tot s’apila, el més vell està a sota i lo nou a dalt, fins que se li posa a sobre un altre.

Per altra banda, què es la imaginació? És el procés que se deriva de transformar lo percebut amb un finalitat diferent al de la percepció primigènia. Es manipula el significat dels objectes i dels escenaris on operaran de nou. Dalí, per posar un exemple, manipula el rellotge, convertint-lo en tou o estira els peus de l’elefant fins que són espigues altíssimes. Això és manipular el significat original dels objectes i dels escenaris. Verdi fa el mateix quan composa La traviata. Il·lustra una historia mundana amb una dramatúrgia absolutament diferent. Cortázar enalteix aquesta originalitat amb Rayuela. Crea diferents històries d’una única història només modificant l’ordre de lectura dels capítols. Això és imaginació i si poguéssim albirar com era el magatzem de la memòria d’aquests tres grans genis –Dalí, Verdi i Cortázar– veuríem, segurament, que el cap de tots tres era un gran magatzem sense parets. Un gran espai diàfan, intercomunicat, ampli i generós on tot fluïa. La imaginació necessita espais mentals sense parets.