És molt possible que la invenció del
futur es produeixi, cada cop més, dins
el marc de les aspiracions, necessitats i capacitats individuals, i, possiblement,
menys dins el marc de les corporacions i empresses en què treballaran les noves
generacions. Possiblement, les empreses i corporacions seran menys atractives
pels nous y futurs treballadors i aquestes seran menys fidels a ells. La mobilitat
serà una constant que mercantilitzarà les relacions i afeblirà els lligams
entre uns i altres.
És possible que en el futur s'aprengui més a compartir o ser copropietaris de
recursos: habitatge, vacances, vehicles, espais, etc. Això vol dir canviar
d'actitud, tornar-se forts, flexibles, negociadors i resistents, acceptant un cert sentiment d'ansietat que comporta l’incertesa, el haver de triar.
Sigui como sigui, crec que els nostres joves, la gent, al menys a les societats
més acomodades, cada vegada tolerarà menys el ser un artefacte més de la vida
organitzada, o un engranatge dins de la maquinària de les organitzacions. No es
conformaran amb qualsevol cosa. Queda per veure si això és bo o dolent i en
quin grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau