dimarts, 12 de novembre del 2013

59. El capital econòmic.



El quart pilar sobre el que es fonamenta bona part de la sort de les persones en la seva cursa vital és el capital econòmic. Com a tal entenem el sumatori de recursos i actius que fan servir les persones per a obtenir guanys, ja siguin diners, o bens de tot tipus. Igual que els altres tres capitals –social, eròtic i cultural–, l’escassetat es troba en l’origen de totes les formes de capital. És a dir, resulta important només quan és escàs. Si tothom en tingués, no ho seria.
El capital econòmic es caracteritza per tenir un gran comportament acumulatiu. Quant més riques són les persones, més fàcil els hi resulta relacionar-se entre elles i compartir informació i oportunitats de negoci, i augmentar més la seva riquesa.
Els diferents capitals tenen un gran poder magnètic entre persones iguals o molt properes. O el que és el mateix: persones riques, s’envolten de persones riques; persones guapes, busquen persones guapes, i persones cultes, busquen persones cultes. La reproducció dels models és una pauta comuna a la nostra espècie i, per extensió, a les nostres societats. Malgrat lo contundent que pot sonar: als barris més rics de qualsevol ciutat del món les persones tendeixen a ser més guapes, més riques, més cultes i amb una agenda social més extensa, que no pas als barris més pobres. Cosa ben diferent és que siguin millors o molt més feliços. A llarg termini, aquest comportament gregari crea diferències de classe social o d’estatus.
La gran virtut del capital econòmic, el que el fa immensament desitjable,  és que és transmissible de forma automàtica, la resta de capitals no pas. Per exemple, si un és veterinari no pot transmetre els seus coneixements als seus fills o a una ONG, si té un gran erotisme, tampoc. En canvi, si ets ric, sí. Aquesta característica l’ha convertit en quelcom molt cobejat.
No hi cap dubta que disposar d’un bon capital econòmic sempre és un bon punt de partida. Malgrat tot, sovint m’agrada preguntar als meus estudiants que farien si d’una làmpada meravellosa un geni se’ls aparegués i els hi preguntés quin dels dos següents desigs triarien: tenir un fons de diners infinits o tenir una font infinita d’idees brillants. Els estudiants saben que aquesta formulació té truc, perquè es formula per a que pensin sobre l’opció menys atractiva –tenir idees brillants– en comptes de la solució més fàcil –disposar de diners–. Molt d’ells poden desitjar aquesta darrera opció per ser més fàcil, i perquè estalvia esforços, però no sempre la manifesten públicament per tot tipus de motius. Vostè, que s’estimaria més?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau