66. L’Estat en el futur serà més petit (II)

L'Estat en el futur mutarà al compàs dels esdeveniments econòmics i socials. En uns llocs s'expandirà, en altres es retraurà. Ni romandrà estàtic ni desapareixerà. A nivell global, al segle XXI, a tot el món, hi haurà més estat que al segle XX, però de forma diferentment repartida. Serà més petit als Estats grans i més gran als Estats petits. La proporció del PIB que passarà per les seves mans es reduirà en els països més avançats i augmentarà en els emergents. D'altra banda, el nombre d'estats també augmentarà. Nous estats apareixeran en l'escenari internacional fruit de la separació d'altres i de processos disgregadors. Tot això tindrà importants repercussions en l'economia, en la societat i en la política. La dinàmica econòmica del segle XXI seguirà determinant els límits de les possibilitats polítiques, i de l'Estat, no en el sentit d'obeir a una espècie economic màster voice respecte al que ha de fer la política i l'Estat, sinó establint el camp de joc, un marc restrictiu que limiti les decisions polítiques.
En l'actual centúria els individus seran cada vegada menys ciutadans, en el sentit il·lustrat, per passar a convertir-se en consumidors, en gestors o empresaris uninominals de la seva pròpia vida. L'Estat seguirà tenint un gran pes en tot l'arc vital dels individus que va des del seu bressol a la seva tomba, però amb una distància cada vegada major i menor implicació. Amb molta probabilitat, els individus del futur hauran de gestionar pel seu compte les contingències amb què es troben al llarg de la seva vida. La cobertura sanitària pública serà més petita, amb menys prestacions i el copagament arribarà a estar estès. Les pensions a càrrec de l'erari públic seran residuals, mínimes i amb estrictes condicions, i el finançament de serveis públics estarà condicionada a l'ús que els beneficiaris facin, a la seva renda, i al pagament que realitzin. Paral·lelament, el sistema fiscal tendeix a modificar-se de manera sensible. Es gravarà més el consum i menys els rendiments del treball i del capital.
La independència serà una paraula amb gran força motriu però arcaica i buida. Al segle XXI serem més interdependents que mai per moltes banderes, símbols, himnes o lletanies, per molts impulsos atàvics identitaris, lingüístics, religiosos o comercials que ens envoltin i emocionin.