Tots nosaltres hauríem de mirar, de tant en tant, i millor familiarment, els
informatius de televisions estrangeres, com la BBC, Aljazeera, la francesa TV5,
la RAI italiana, o canals de televisió de l'Índia, encara que no els entenguem.
Fixant-nos en les notícies, en el què expliquen, en els mapes del temps, les
estètiques, les estructures informatives, la música, els decorats ... Tots
nosaltres i, particularment, els nostres fills i joves estudiants, hauríem de
sortir de la nostra confortable "cova" i mirar amb cert deteniment i
major interès a través de la finestra, per veure què hi ha allà fora, què fa la
gent i com entén "el seu món".
Estem assistint a dues grans forces que operen de forma accelerada en l'escenari mundial: la mobilitat i la interdependència. La creixent mobilitat s'ha convertit en una constant. Quan ens referim a que tot està en moviment, no només parlem de mercaderies, i capitals, també de persones, idees, valors o béns de tota mena que es mouen a una velocitat mai coneguda fins ara. La interdependència, d'altra banda, és també molt poderosa. Hi ha un gran dinamisme interactiu: cooperació i competència, producció, comunicació social, desenvolupament i intercanvi, formen part indissoluble de les regles de joc globalitzades.
Potser hauríem de revisar expressions i convencions de "la nostra realitat". La majoria de gent dóna per establertes moltes coses que no qüestiona perquè les observem des del nostre propi pla i de forma convencional. És normal, i inevitable, que la nostra ment funcioni en sistema estalvi energètic i en pilot automàtic. Seria insofrible estar qüestionant-lo tot i en tot moment. Ens acomodem més i millor a una visió estàtica que dinàmica, a una fotografia, que no pas a una pel·lícula. No hi ha dubte que els nostres fills i filles hereten la cultura de l'entorn i la manera com veiem i entenem el món. En el futur, moltes d'aquestes perspectives potser ja no seran (tan) vàlides.
Estem assistint a dues grans forces que operen de forma accelerada en l'escenari mundial: la mobilitat i la interdependència. La creixent mobilitat s'ha convertit en una constant. Quan ens referim a que tot està en moviment, no només parlem de mercaderies, i capitals, també de persones, idees, valors o béns de tota mena que es mouen a una velocitat mai coneguda fins ara. La interdependència, d'altra banda, és també molt poderosa. Hi ha un gran dinamisme interactiu: cooperació i competència, producció, comunicació social, desenvolupament i intercanvi, formen part indissoluble de les regles de joc globalitzades.
Potser hauríem de revisar expressions i convencions de "la nostra realitat". La majoria de gent dóna per establertes moltes coses que no qüestiona perquè les observem des del nostre propi pla i de forma convencional. És normal, i inevitable, que la nostra ment funcioni en sistema estalvi energètic i en pilot automàtic. Seria insofrible estar qüestionant-lo tot i en tot moment. Ens acomodem més i millor a una visió estàtica que dinàmica, a una fotografia, que no pas a una pel·lícula. No hi ha dubte que els nostres fills i filles hereten la cultura de l'entorn i la manera com veiem i entenem el món. En el futur, moltes d'aquestes perspectives potser ja no seran (tan) vàlides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau