68. Més joves buscant fer-se veure

Al 2013, 2.400 milions de persones a tot el món tenien menys de 18 anys. El 90%, gairebé 2.200 milions, vivien en zones pobres i la gran majoria es traslladaran, tard o d'hora, si és que no ho estan fent en el moment que vostè llegeix aquestes línies, a viure del camp a les ciutats. Molts canviaran, potser, d'Estat, i pocs, possiblement, arribin als països rics. Un dels grans interrogants en les pròximes dècades serà comprovar si les expectatives de tants milions de joves es veuran satisfetes.

Imaginem que vivim a occident, en un petit país o estat, en una regió o comunitat autònoma qualsevol, per exemple a Bèlgica, Illes Canàries, Arizona, Catalunya, Macedònia o Dinamarca. Quanta gent pot viure amb nosaltres en aquest territori? Tres milions de persones, potser, quatre, set, deu, dotze milions de persones? La quantitat de compatriotes que comparteix amb nosaltres un espai físic afí és, comparativament, irrisòria. Per exemple, si posem el cas de Catalunya, amb una mica més de set milions d'habitants, no hi ha dubte que el país és molt petit. Hong- Kong, o la ciutat índia de Bangalore, tenen els mateixos habitants que tota Catalunya, Santiago de Xile, també. Tots els catalans són només una cinquena part de Tòquio, que té 35 milions d'habitants i la meitat dels ciutadans de Calcuta. Què vol dir aquesta comparativa, també exportable a qualsevol altre territori occidental amb uns pocs milions d'habitants? Fonamentalment dues coses. La primera que en els propers anys aquesta proporció no deixarà de reduir-se, com ve succeint fins ara. Som petits i, comparativament, ho serem més en les properes dècades, a causa que el creixement vegetatiu de la nostra població és menor. Som pocs, tenim menys fills, de manera que el reemplaçament generacional és molt lent, zero o, fins i tot, negatiu. Segon, i això és el veritablement important, estem obligats a fer més esforços per fer-nos veure, donar més salts perquè se'ns vegi, fins i tot encara que la nostra situació de partida sigui comparativament millor i tingui una visibilitat agregada més àmplia.

La nostra comunitat, visquem on visquem, és molt petita. La nostra família, per molts membres que tingui, també. Els nostres fills i filles, els joves d'avui en dia, són insignificants en comparació amb la població mundial de joves. Aquesta és una comparació amb doble lectura. Fictícia, perquè els joves d'ara i del futur no competiran directament tots contra tots; real, perquè ens ajuda a relativitzar l'avantatge comparatiu que fins ara hem tingut tots els que hem nascut i crescut en països rics, pel capritxós fet que la deessa fortuna ens ha premiat naixent aquí. La vida de la gran majoria dels nens i joves d’occident d'ara, demà adults, serà més imprevisible que la dels seus pares o avis. Els nostres joves hauran d'aprendre a guanyar visibilitat en contextos més densos, competitius i dinàmics.