65. L’Estat en el futur serà més petit (I)

L'Estat és com una família amb fills adolescents. La capacitat d'influència sobre ells es redueix a mesura que aquests es globalitzen. A mesura que els nens i nenes es converteixen en joves, guanyen en autonomia, surten a l'institut, viatgen, van a treballar, a la universitat o van al cinema, tenen els seus propis amics i amigues, comparteixen codis i hàbits diferents, l'auctoritas de la família sobre ells es redueix, i la seva capacitat d'influència també. Amb l'Estat passarà el mateix en el futur.
A nivell absolut l'estat serà menys important en la vida dels individus i això per diversos motius. El primer, perquè els problemes cada vegada tenen un abast i magnitud global, i amb els instruments locals difícilment es resolen. No només és l'exemple de la contaminació atmosfèrica, també el de la crisi financera global, les epidèmies, el terrorisme i el crim internacional, la liberalització del comerç, o l'assumpte de la immigració irregular. Segon, perquè per a guanyar en eficàcia, l'estat tendirà a delegar competències tant cap amunt, com cap avall. Cap amunt seran les organitzacions d'estats que crea o s'associa a partir d'afinitats de tot tipus. Ja no tindrà l'última paraula en tot i les polítiques públiques i les lleis més importants no s'elaboraran sempre en els parlaments nacionals. La Unió Europea és un clar exemple. Cap avall, seran els ens intermitjos i locals, ja siguin estats membres, comunitats autònomes o ajuntaments i similars, els que reclamaran més autonomia per gestionar els problemes que els són més propers i millors coneixen. El resultat és que l'Estat als països avançats reduirà el seu pes -a nivell absolut i relatiu al delegar cap amunt i cap avall- i als emergents s’ampliarà -també a nivell absolut i relatiu al delegar cap amunt i cap avall-, però sense arribar a tenir el protagonisme que va tenir en els primers. L'Estat en el futur es reduirà a determinar unes regles de joc compartides amb altres actors i fer de tallafocs econòmics o socials.