Deia a l’anterior
entrega que, cada cop més, organismes i organitzacions de diferents àmbits proposen
que els alumnes, els estudiants, dominin determinades habilitats per a la vida.
Al 1993, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va proposar la difusió mundial de 10 habilitats psicosocials, considerades
rellevants en la promoció de la competència psicosocial de nens i nenes, de joves.
Les 10 habilitats proposades eren: autoconeixement, empatía, comunicació assertiva,
relacions interpersonals, presa de decisions, solucions de problemes i conflictes,
pensament creatiu, pensament crític, gestió d’emocions i sentiments, i gestió
de tensions i estrés. Els que esteu interessats en el tema, trobareu a la xarxa
referències a la proposta de l’OMS i altres semblants.
L’assumpte no és
nou, perquè, al cap i la fi, aquest tipus d’habilitats, amb noms o enfocament diferents, no deixen de
ser les tradicionals eines per a relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb altres
i amb l’entorn social. La novetat rau en que al popularitzar-se s’ha generat un
ampli reconeixent i acceptació.
Ara bé, del que
es tracta no és, com deia, de capficar-se, fer seminaris i més seminaris, cursets,
de contractar a un coaching pels nostres fills i filles, i estressar més –encara–
la seva agenda escolar/acadèmica. Es tracta de saber que hi ha tot un seguit de
temes i recursos que semblen importants tenir-los presents, perquè poden
arribar a ser útils per obrir-se camí en la llarga travessa que és la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau