dilluns, 27 de maig del 2013

43. Tots som mediocres!


L’enunciat d’aquesta entrada no és pas una desgracia, és una constatació estadística. Possiblement, la diferència d’intel·ligència –en sentit molt genèric– entre vostè, que està llegint aquest text, i jo que l’he escrit, o el seu fill i filla que estudia (o no), és més aviat petita, insignificant, inapreciable. Gairebé tots nosaltres ens agrupem molt a tocar en la mitjana aritmètica pel que fa a intel·ligència. A la dreta i a l’esquerra d’aquesta distribució en forma de campana de Gauss es troben els casos atípics. Per una banda, els genis, els superdotats; a l’altra, els que tenen determinades malalties mentals o incapacitats genètiques insuperables. La resta, la immensa majoria de persones, ens trobem al mig. I els que destaquen, sense ser genis, ho fan per una barreja d’hores de pràctica, actituds i recursos disponibles. Aquesta és una idea clau que hem de saber transmetre. 
Per als que som normalets, no hi ha èxit o excel·lència sense pràctica. En aquests casos, l’èxit és més aviat una qüestió de transpiració o suor, que no pas d’inspiració o talent innat. I això, en contra del que sembla, és una excel·lent noticia: tot i que no siguis un geni, si t’ho proposes, i amb una pràctica sistemàtica, pots assemblar-te, apropar-te força!
Si l’hàbit fa al monge és perquè el nostre cervell és molt plàstic i mal·leable, s’adapta mecànicament a pautes i interioritza llenguatges i rutines de forma inconscient, adaptativa i de forma acumulativa. A mesura que posem hores i més hores en entrenar i aprendre sigui el que sigui –des de fer pastissos, a cavil·lar sobre equacions o practicar un instrument musical–, el nostre cervell es modifica: la seva “placa base” –el hardware–, canvia i s’adapta en funció dels nous programes que aprèn –el software–. Sembla mentida, però és així. Quelcom semblant a com si un exprimidor de cítrics qualsevol, de tant practicar, s’adaptés al cítric en qüestió, sigui una llimona, aranja o taronja, i ho fes per a obtenir el màxim profit. Increïble, oi? Doncs així és el nostre cervell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau