39. Míssils balístics

Una manera antiga, o tradicional, d’entendre la funció del professorat era considerar-lo com una espècie de llançadora de míssils balístics, on els estudiants eren els míssils. Així, els professors “llançaven”, impulsaven els estudiants, per a que mantinguessin, estrictament, una trajectòria prevista i preestablerta des del seu impuls inicial, i aixì assolir un objectiu determinat. Ara, tot plegat,  ja no és possible. Tot ha canviat. Abans els objectius eren fixos, visibles i propers  i, per tant, dissenyar el recorregut dels míssils-estudiants era senzill. Ara no: turbulències, objectius mòbils, escenaris canviants, camps magnètics, manca de mapes, o saturació d’informació i incerteses obliguen ara a que els míssils siguin “intel·ligents”. Han de ser capaços, en ple vol, de prendre decisions, de corregir el rumb, d’encarar millor les adversitats, adaptar-se al terreny, al clima, a les circumstàncies i les necessitats. Ara el paradigma d’estudiant és el d’un míssil-estudiant “intel·ligent” que, a mesura que avança, observa i s’adapta, i corregeix, si s’escau, el rumb, la direcció i la velocitat. Aquesta idea d’estudiant “intel·ligent” és la que orienta el concepte d’aprenentatge al llarg de tota la vida. L’estudiant “intel·ligent”, a diferencia de l’estudiant analògic, és el que aprèn sobre la marxa amb una gran capacitat d’adaptar-se i d’innovar.