38. Ser capaços i/o ser feliços

Fa uns dies vaig formar part d’un tribunal acadèmic a la universitat que avalua l’anomenat treball de fi de grau. Els estudiants, en aquest cas futurs professors de primària, presentaven públicament un treball, una espècie de revàlida final. Dic això perquè em va sorprendre que més d’un, en algun moment de la seva presentació, va dir que l’objectiu del professorat era aconseguir que els estudiants fossin feliços. No és la primera vegada que ho sento, però darrerament amb més freqüència. I els que ho proposen el fan convençuts de lo excels del propòsit. A qui no l’agrada contribuir a que la gent que ens envolta sigui feliç? Però una cosa és el desig, i una altra que sigui l’objectiu professional del professorat. No crec que aquest sigui l’objectiu. I no és perquè sigui massa gran per a posar-lo a les nostres esquenes professionals –que ho és– , sinó, sobretot, perquè és fugisser, relatiu, volàtil, canviant. Més aviat em decanto per aconseguir, més que siguin feliços, que siguin capaços, en la seva a accepció  més extensa. S’accepten opinions.