37. L’equació de l’èxit professional

La darrera entrega ha activat un cert interès entre molts dels seguidors del blog. Alguns m’han demanat que concreti més pel que fa a quina és la ponderació que hauria de tenir cada variable a l’equació de l’èxit: Ep = t + f + g, on Ep = Èxit professional, t = talent, f = formació i g = ganes. És a dir, de quina manera intervé cadascuna de les variables en el resultat final. Què hi pesa més: el talent, la formació o les ganes? En quina intensitat influeixen en el resultat final? Crec que cercar precisions en aquest tema resulta estèril. L’exercici ha de ser més intuïtiu que no pas rigorós. Dir que l’equació perfecta de l’èxit és, per posar un exemple: Ep = 50%t + 25%f + 25%g, és molt fàcil de dir, i fins i tot d’augmentar, però superficial. Francament penso que, més enllà de fer una certa proposta de percentatges, si hagués de determinar quina variable resulta més destacable, crec que són les ganes. Les actituds són tant o més importants que les aptituds. La historia en va plena d’exemples. Dit això, no hauríem de concloure que ni la formació ni el talent de cadascú són importants, si tens ganes i empenta. No és ben bé així. Una mula tossuda i voluntariosa no deixa de ser una mula. L’altra variable que intervé en aquesta equació i que, en bona mesura no depèn de nosaltres és l’atzar. En funció de les coordinades espaciotemporals on vivim, el grau de salut o la família que ens acull, haurem de salvar més o menys obstacles per a sortir-nos-en. I això ja no depèn de nosaltres.