53. El capital eròtic

En aquests moments estic llegint el llibre de Catherine Hakim: Capital erótico. El poder de fascinar a los demás. Un llibre gens frívol que fa què pensar sobre el tema. Desgranaré algunes de les reflexions al voltant d’aquest tipus de capital.

Entre els sociòlegs i altres professions properes, molt sovint, es considera que són quatre els tipus d’actius personals que tenen les persones: el capital econòmic, el cultural, el social i, darrerament, es parla també del capital eròtic. Els tres primers van ser teoritzats a començament dels anys vuitanta del segle passat pel sociòleg francès Pierre Bourdieu. El capital eròtic, en canvi, té un desenvolupament teòric molt més recent. Vegem-ho.

El capital eròtic és un conglomerat que defineix la bellesa, l’atractiu sexual, la cura per l’aspecte físic i la imatge, així com les aptituds socials que fa que les persones resultin atractives per als membres de la societat, particularment per al gènere oposat.  La tesis fonamental de Catherine Hakim és que el capital eròtic augmentarà en el futur. Jo diria que, en la cistella imaginària de capitals, la seva proporció serà major en les properes dècades en relació als tres capitals restants i en comparació al passat.

Creiem que  en les societats individualitzades, modernes i sexualitzades com las que estem contribuint a crear, el capital eròtic cada vegada tindrà més importància. Mentre que el coeficient intel·lectual ha augmentat progressivament des dels darrers temps, també ho ha fet la bellesa i el seu magnetisme. Degut a la pròpia selecció natural i afinitats de grup, podríem dir sense equivocar-nos gaire que la proporció de gent guapa i intel·ligent és major ara que fa un segle o, si més no, la intensitat de la seva bellesa o intel·ligència és qualitativament millor. Si això és així, en el segle XXI, degut al món de la publicitat i a la plataforma dels mitjans de comunicació, el capital eròtic cada vegada serà més visible y present en el nostre imaginari individual i col·lectiu.

Les dones, generalment, posseeixen un capital eròtic major que els homes i una avantatge respecte a ells. Malgrat tot, observem alguns canvis, particularment, en les noves generacions d’homes. Molts dels nostres fills adolescents, joves i no tan joves, es depilen les cames, s’arreglen les celles i es rasuren les aixelles. A més de tenir un vestuari més gran, renovat i perfilat que el dels seus pares i, per suposat, avis. Com és? Sembla ser que el capital eròtic és un actiu, particularment important, per aquells grups amb un menor accés al capital econòmic, cultural i social, on podríem incloure-hi els adolescents i joves, així com les minories ètniques, culturals i grups d’immigrants desafavorits. Tot plegat no vol dir que a la resta de grups no existeixi el capital eròtic, o interès per desenvolupar-lo, només que, en els citats, i davant la manca de fortalesa a la resta de capitals, l’eròtic cobra una major intensitat.

Les persones atractives destaquen, criden l’atenció, atrauen i predisposen positivament. I al contrari, les persones lletges no criden l’atenció o, si ho fan, predisposen negativament. La cultura de la imatge tindrà un gran pes en el segle XXI, en la mateixa mida que la sexualitat tingui una presència més marcada a la vida quotidiana. Tot plegat és un tema que m’agradarà tornar a tractar properament.