56. La reputació

La reputació és un valor que ha perdut intensitat en els darrers anys, però, en canvi, és més necessària que mai. Jo crec que en el futur serà una variable molt a considerar. Entenc reputació com una mena de credencials personals, una especia d’aurèola, de imatge o marca personal o corporativa. És l’historial que precedeix i envolta a la persona o a una institució. Per les generacions que ens precedeixen, una bona reputació era un bé molt preuat. Crec que necessitem recuperar la reputació com a indicador de vàlua, però sense ser ingenus. Internet crea i destrueix reputacions. Hem d’estar alerta. Gat per llebre, no, gràcies.

Hi ha reputacions dolentes i bones. I crec que la reputació ha perdut una relativa importància degut a la volatilitat de les relaciones humanes i laborals, i també a la multiplicitat d’actors que hi intervenen. Sembla que el “dolent” simpàtic és menys dolent, o no ho es pas, és més aviat un espavilat. Una bona estètica, campanya de comunicació i imatge, poden maquillar una mala reputació.

En el fons, crec que els més interessats en que no tingui massa rellevància la reputació són els que no la tenen bona. A ells no els hi interessa. Volen tabula rasa en totes les interaccions. Partir sempre de zero. El millor amic de la mala reputació és la mala memòria.

Hem de saber transmetre als nostres fills i filles, als nostres estudiants, que configurar-se una bona reputació, tenir una bon crédit, és el millor aval que poden aconseguir. I això no es fa d’avui per demà. És un procés lent, i avança a partir de les opinions i valoracions de les persones que ens han conegut, que han compartit amb nosaltres, amb les que hem coincidit, col·laborat o treballat.

En certa mesura, la reputació no es sinó una espècie de currículum ocult que no hem escrit, directament. No es veu, però si que hi és. Tenir una bona reputació no es un do, és un exercici, és una pràctica.  En un món complex, ple de relacions virtuals i de lligams febles, on la volatilitat de les relacions queden superades per les següents, trobar a persones, o institucions reputades, previsibles, fixes, sòlides i referents morals, genera un gran magnetisme vers amb ells. No l’oblideu.