32. El futur no té color, no és negre ni blanc, és canviant.

Fa poc, amb estudiants meus a la universitat que estan estudiant un màster per a ser els futurs professors de secundaria, em preguntaven si era convenient parlar als joves i adolescents de la cruesa de la crisi i els escenaris econòmics tan negres.  Els hi vaig comentar que estan prou assabentats del tema i que no per deixar de parlar de la mort, la gent deixem de morir-nos, o per no parlar de la pluja, deixa de ploure. Crec que una de les assignatures –no en sentit literal– pendents de l’ensenyament obligatori és economia. Els nostres estudiants i alumnes, i moltes famílies, no tenen prou cultura financera. D’un temps ençà ha millorat, degut a que els mitjans de comunicació van plens de conceptes i reflexions. Dit això, els vaig comentar que el futur no és negre ni blanc, el que són negres són els vaticinis de molts periodistes i mitjans de comunicació. Sense ser ingenu, el futur és, simplement, canviant i accelerat, i hem de comprendre aquesta dinàmica per a relativitzar les profecies d’uns i altres. Pensem només en les següents dades: un 15%, aproximadament, de la població mundial –els països més rics, entre ells nosaltres–  diuen, amb una renda per càpita mitjana de 35.000 dòlars, que veuen el futur negre. El 60% del total del planera, els països emergents –China, India, Brasil, Indonèsia, Turquia... –, amb una tercera part o menys de la renta per càpita del països rics, diuen que el futur és esperançador, de color de rosa. I després hi ha un 20% i escaig de població mundial desesperada, la majoria viu a l’Àfrica subsahariana, que, en el millors dels casos, viuen amb una renta de menys de 1.000 dòlars l’any. Arribat aquí, em pregunto, com és el futur?