55. El capital social

Fa uns dies parlava del anomenat capital eròtic, un dels quatre capitals que configuren els grans actius de l’ésser humà. Avui parlaré del capital social. Aquest es pot entendre com la suma de totes les nostres relacions i xarxes socials. La profunditat i abast d'aquestes relacions i xarxes resulten clau, i en el futur més encara. Cal construir-les i preservar-les. No venen soles. El capital social és un indicador de sociabilitat i estimula la col·laboració.

És una font de recursos d'extrema importància. No és exactament el llistat d’amics de facebook o altres xarxes socials, és quelcom més real. Són xarxes personals, laborals, professionals o de preferències compartides. Xarxes que es fonamenten en quelcom més que en el somriure forçat i interès utilitarista del venedor.

Hem de saber transmetre als nostres fills i filles que el capital social és un actiu molt valuós. És a dir, recordar-los que cal ser atents amb les persones, recordar-se de dates significatives, fer regals, tenir detalls i fer-ho amb gratitud, compartir, col.laborar, i ajudar. Costa ben poc i transmet molt . A totes les cultures aquests comportaments serveixen per a establir i reforçar vincles socials. Cal entreteixir aliances.

Però no cal ser ingenus, poden estar fent això, i estar-se fent mal. Recordeu que el capital social, per se, no és necessariament bo, dependrà de la finalitat. Hi ha capital social bo i capital social dolent. El de les màfies, malfactors i sectes ho són del segon tipus.

Al parlar del capital social bo, resultarà crucial que cadascú trobi una comunitat que el nodreixi i brindi suport, una comunitat regenerativa. Una mena de colla o petit grup de persones, un grup en qui confiar i amb habilitats cooperatives. Crec que, més que mai, cal cultivar amistats i relacions que regenerin. Les amistats profundes no emergiran per si soles, sinó que hem d'invertir-hi, nodrir-les i cuidar-les. Cultivar capital social, requereix temps i dedicació, esforç i atenció, on cal invertir-hi.