87. Blade Runner, RoboCop i Matrix

La robòtica i els robots han vingut per a quedar-se. No és la hiperbòlica imaginació de les pel·lícules Blade Runner, RoboCop o Matrix, on màquines androides prenen males decisions, ni previstes ni programades. És més pràctic i senzill que aquesta ficció. Els robots substituiran, més encara, llocs de treball i forçaran canvis. Només un exemple: la conducció de vehicles sense conductor humà és possible. Un tren de metro sense conductor de carn i ossos, amb un robot, és viable, ja que pot realitzar centenars de coses simultàniament: mirar cap endavant, cap enrere, a dreta i esquerra, amunt i avall, i en tots i cadascun dels vagons del comboi. A més, processar aquesta informació a gran velocitat, els humans no, i a sobre estem sotmesos a processos biològics limitants, com el cansament, la son, la malaltia, la maternitat, o ingerir líquids i aliments. També ens queixem, reclamem i exigim cobrar al final de cada mes, el robot, no. Tot això genera canvis, no només tècnics, també ètics. Imagineu un sistema robotitzat i centralitzat d'àmbit estatal de donació d'òrgans que hagi de decidir en una fracció de segon si un òrgan vital s'ha d'adreçar al receptor X, o al Y, tots dos amb risc de mort immediata si no el reben. No és tan fàcil, tant si en aquests dos possibles receptors hi ha, o no, diferències de gènere, ètnia, edat, estudis, esperança de vida estimada, renda familiar o lloc de residència, que, a més, haurà de contemplar les probabilitats de rebuig al receptor afortunat. En el fons, el debat final no és si fiar-nos o no d'un robot conductor, o d'un robot repartidor d'òrgans, sinó a partir de quan i fins on.

86. La substitució del treball humà

Qualsevol treball és sempre susceptible de ser substituït, en tot o en part, igual què qualsevol persona, en qualsevol funció. A força de l'evidència, vam arribar a la conclusió que poques coses són imprescindibles. Des de la invenció de la roda fins a posar en òrbita estable l'Estació Espacial Internacional el factor treball s'ha redimensionat quantitativa i qualitativament.
Quan analitzem seqüències acumulades de les diferents revolucions científiques i tecnològiques, i l'impacte que provoquen en la societat, comprovem que eliminen treballs mecànics i repetitius, aquells que generen poc o cap valor. Fins fa ben poc, el 98% de la població activa del món treballava en el sector agrícola. Ara, als països rics, aquest percentatge s'ha invertit. El 98% de la població activa no treballa en el sector agrícola, però, en canvi, s'alimenta raonablement bé. La tecnologia destrueix treball, però crea riquesa. El debat és saber com es reparteix aquesta riquesa creada i com la tecnologia impacta en el mercat de treball. Alvin Toffler ha teoritzat sobre el tema. Per a ell, la societat es troba en una tercera onada, després de la revolució agrícola i la industrial, on el control del coneixement és ara la peça central de la civilització. Si tens coneixement i inquietuds i les apliques per generar valor, operaran com un flotador en la teva vida laboral, professional o empresarial, si no tens això, tot serà més difícil. Hi hauran poques nanses al mercat laboral que garanteixin coses. Continuarem parlant d’aquests temes més endavant.

85. La robòtica

La substitució del treball manual per artefactes de tota mena ha anat paral·lela a l'evolució de la nostra espècie. Des de la utilització del pal cavador, la fona o la pedra de sílex fins a la resposta robotitzada d'un telèfon, no ha passat tant de temps. Tots aquests enginys, i els que vindran, reemplacen treball humà. Fins ara, aquesta substitució ha estat relativament lenta, seqüencial i amb un impacte limitat. Al segle XXI serà molt més veloç, global, simultània i afectarà tots els àmbits de la nostra vida. Les àrees on els processos de mecanització i automatització han trobat un camp més abonat han estat les tasques repetitives: conrear o recollir manualment, ensamblar peces manualment o ordenar el trànsit, amb el temps, va ser substituït per màquines recol·lectores, per l'automatització de cadenes de muntatge o per semàfors i radars. En el present segle assistirem, a més, a un canvi impensable fins fa poc. Feines intel·lectuals que es consideraven alienes i protegides d'aquesta dinàmica es veuran clarament afectades. Molts professors, periodistes, traductors, taxistes o metges seran substituïts per màquines. Poques coses estaran fora de perill de l'inexorable camí cap a la robotització de processos i funcions. Els robots han començat a fer treballs no rutinaris. Si ells poguessin pensar, potser, arribarien a creure que els humans tenim l'errònia i arrogant idea que som tan importants que esdevenim imprescindibles. Possiblement, no som ni una cosa, ni l'altra.

84. Generacions menys materialistes

El context en el qual viuran les futures generacions és desconegut, però, si ho simplifiquem a la mínima expressió, el futur pivotarà al voltant de dos grans pols. Els que neixen en societats més avançades i els que no. Determinar quin és el límit d'unes i altres no és fàcil, i els esquemes de nord-sud, orient-occident no sempre vàlids, però en els països econòmicament més avançats, és possible que les futures generacions temperin l'interès i intensitat cap al materialisme que va caracteritzar a les generacions anteriors. Ronald Inglehart ve corroborant els canvis de valors en aquestes societats, on, tradicionalment, els valors materials han primat per sobre de qualsevol altra cosa. La raó sembla trobar-se en el grau d'escassetat de la qual es partia. Els nostres pares i avis, i possiblement els besavis, eren més materialistes, més pesseters, simplement, perquè eren pobres o molt pobres, i per això valoraven la riquesa, els recursos i el confort material que anhelaven per a si i les seves famílies. Els seus descendents, potser, ho hem estat en menor grau, perquè no hem percebut la situació de necessitat que ells; i els nostres descendents, possiblement, ho siguin menys que nosaltres, per l'abundància de recursos al seu entorn. Aquesta generalització està subjecta a molts peròs, perquè dono per fet que la riquesa serà generosa, però, a més, ni tothom viu sobrat a occident, ni, el que té aquesta sort, automàticament, deixa de ser materialista. Però em sembla que apunta una tendència lògica. És molt possible que aquest esquema serveixi per especular sobre com seran les noves generacions d'homes i dones. Possiblement, materialistes als països emergents i pobres, i postmaterialistes en els més avançats. En els primers voldran superar la situació d'escassetat de les seves famílies, millorant materialment -i esforçant-se més per aconseguir-ho-, i en els segon, exposats i acostumats a l'abundància, s'interessaran per valors com la realització personal, renunciant, potser, a guanyar més o esforçar-se i sacrificar-se en comparació a com ho van fer generacions anteriors. Possiblement, aportaran un enfocament nou que facilitarà un cert canvi en la seva relació amb l'entorn i en les seves prioritats vitals.

83. Homes

Actualment, hi ha sobre uns tres mil cinc-cents milions d'homes al món. En tres o quatre dècades seran mil milions més. Igual que en el cas de les dones, no és, ni serà, un grup uniforme. Cada un té una identitat pròpia i singular, marcada per diferents formes de veure i interpretar la realitat. Tot i això, els homes compartim una càrrega bioquímica comú que ens iguala i diferència, les dones també. Quan parlem dels homes -o de les dones- del futur, estem parlant de persones que, actualment, o són joves, o nens de curta edat o, simplement, encara no han nascut. Això és important recordar-ho, perquè qualsevol generació està exposada a marcadors generacionals que són fruit d'un marc històric i és aquí on podem trobar algunes respostes i no menys interrogants. Molts dels homes que ara vivim, i contribuïm a reproduir un determinat llegat cultural, anirem morint progressivament, i amb nosaltres, potser, una forma d'entendre la realitat que serà diferent de la de les noves generacions. La pregunta és saber si aquesta regeneració d'homes representarà un canvi substantiu en una suposada identitat masculina comuna.